Antón Villar Ponte[1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] (nascut a Viveiro en 1881 - mòrt a A Coruña en 1936), foguèt un dels principals estimuladors del galeguisme de la preguèrra. Jornalista incansable e d'excepcion, dins las paginas de mai d'un jornal e revista (coma A Nosa Terra, Nós, La Voz de Galicia, El Pueblo Gallego, El Noroste, etc.) serán a palestra dende onde faga chegar o seu ideario.
Mantas de sas proposicions (inseridas dins lo trabalh de las primièras Irmandades da Fala (valent a dire las Frairiás de Lenga), foguèron assumidas puèi per d'unes personatges simbòls del galeguisme coma Daniel Castelao.
Lo trabalh e las reflexions de Villar Ponte se situan dins un moment de desvolopament intellectual e estetic per tota Euròpa, e que Galícia coincidiu co agromar de dúas posturas enfrontadas no seo do galeguismo. Dunha banda, a corrente culturalista (de dereitas, personificada por Risco, Pedrayo e Cuevillas)e, da outra, a máis activista politicamente (de esquerdas, con Lugrís, Euxenio Carré ou Vítor Casas).
De fach, Antón Villar Ponte seriá part d'aqueste segond grop, amb Xohán Vicente Viqueira. Sa vision pròpria del nacionalisme galèc inclúeo dins aquel corrent, pois defendiá la construccion dels sistèmas politics dempuèi la racionalitat e dempuèi lo servici a las personas, xa que consideraba as persoas de forma individual e non como ente abstracte (contrariamento do que defendián los culturalistas).
Tanben, defugissiá las passions e apelava a la racionalitat. Aquestes rasonaments, a priori critics amb lo nacionalisme galèc, utilizounos Villar Ponte contra lo nacionalisme espanhòl:
Incondicionals d'Espanha? L'incondicionalitat es l'esclavitud. L'incondicionalitat inda non se da dins lo sens natural para que poida dárese no sens politic. Condicional es lo mai respectable de la vida: la relacion entre paires e enfants, dins de la familha. Cossi pòdon existir parvos que parlen de la santa incondicionalitat a un Estat, totjorn causa artificiosa e mudabla.
Es que, segon Villar Ponte, los sistèmas socials se construisson istoricamente per l'umanitat, co que acontecería o mesmo cos conceptos nacion e Estado: se os constrúen os seres humanos, non son realidades eternas nin feitos que determinen ou deban determinar, en principio, unha imposición moral para as persoas. Este punto de vista bate frontalmente co tipo de discurso historicista que predominaba nos nacionalismos do século XIX e de comezos do século XX.
Nòtas e referéncias
Fonts de l'article (original en galèc)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
