Anglesita

L'anglesita es un minerau incolòr a l'estat pur e blanc, verd (preséncia d'inclusions de fèrre), gris ò negre (preséncia d'inclusions de galena) en cas de preséncia d'impuretats. A una duretat de 2,5-3,0 e una densitat de 6,38. Es formada de sulfat de plomb (simbòl quimic : PbSO₄) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Dins la natura, forma de cristaus prismatics, tabulars e, rarament, bipiramidaus ò de massas compactas ò granulàrias. Son esclat es adamantin.

Fotografia d'un tròç d'anglesita.

L'anglesita es un minerau segondari que se forma dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb. Existís tanben un mecanisme rar de sublimacion a partir de vapors volcanicas. Pòu èsser associada ambé la galena, la cerusita, l'esfalerita, la smithsonita, l'emimorfita ò la fosgenita. Es de còps utilizat coma minerau de plomb per l'industria miniera mai aquel usatge demora rar.

Liames intèrnes

• Plomb.

Bibliografia