![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vishnu_seated_on_Ananda._Cave3Badami.jpg/640px-Vishnu_seated_on_Ananda._Cave3Badami.jpg&w=640&q=50)
Vishnó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vishnó (en sanskrit विष्णु / Viṣṇu, en tamol, விஷ்ணு / ), tanben nomenat Hari, Padmanabhi o Padmanabha), es lo segon dieu de la trimurti (tanben nomenada « trinitat indóa »), amb Brahma e Shiva. La trimurti incarna lo cicle de manifestacion, conservacion e dissolucion de l'univèrs que Brahma es lo creator, Vishnó lo protector e Shiva (Rudra) lo destructor. Vishnó es conegut que ten fòrça avatars. Es la divinitat màger del vishnoïsme, una de las doas grandas escolas que partejan l'indoïsme amb lo shivaïsme.
Vishnó es sovent presentat coma òme blau vestit de rei e amb quatre brases, tenent mai sovent una ròda o chacra, una conca o chanca, una nimfèa (padma) e una maçuga (gada) dins las mans. Pòrta sus sa tèsta una tiara daurada, nomenada kirita-mukuta. Es tanben mastrat pausat sus la sèrp Shesha, una nimfèa sortís de son embonilh; lo quita Brahma sortís de la nimfèa[1]; es la scèna que torna a cada cicle temporal novèl o kalpa, periòde ligat a la cosmologia indóa; Vishnó e Brahma atal tornan crear l'univèrs. Sa paredra es Lakshmi, la divesa de la riquesa e de la bona fortuna, sa montura Garuda, l'aigla. Es lo filh de Darma e d'Ahimsa[2].