Virus
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un virüs (var. virus, virús[1]) es un agent infecciós fòrça pichon que parasita lei cellulas de son òste per se replicar. Descubèrts a la fin dau sègle XIX, son constituïts d'un acid nucleïc (ADN ò ARN) generalament protegit per una capsida e una envolopa lipidica. Es inactiu en defòra d'una cellula car tèn pas de mejans de multiplicacion ò de produccion d'energia pròpris. Per aquò, dèu intrar dins una cellula e destornar sa maquinariá intèrna per produrre de particulas viralas novèlas.
Aqueu cicle de replicacion particular entraïna de questions importantas sus la plaça dei virüs. Uei, son considerats coma una forma intermediària entre l'inèrt e lo vivent. Pasmens, aqueu debat es pas encara resòugut car de descubèrtas recentas semblan indicar que lei virüs serián eissits d'una simplicacion d'organismes parasits vivents aguent perdut certanei foncions. Aquelei problemas se tòrnan trobar dins la classificacion dei virüs qu'es uei laissada volontàriament imprecisa en causa de l'abséncia d'informacions seguras sus l'origina dei virüs.
L'estudi dei virüs es lo trabalh de la virologia. Es una disciplina relativament recenta qu'es fòrça liada a la biologia e a la medecina. D'efiech, certanei virüs pòdon entraïnar de malautiás grèvas, çò que justifica de recèrcas importantas per desvolopar de vaccins e de medicaments antiviraus. Pasmens, en parallèl, d'autrei virüs son estudiats en engenhariá genetica per garir de malautiás geneticas grèvas.