Semiconductor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un semiconductor es un materiau que condutz imperfectament l'electricitat. Presenta lei caracteristicas generalas d'un isolant mai sa resistivitat demenís se sa temperatura aumenta. Aquela caracteristica es fòrça importanta dins lo domeni de l'electronica.
Legissètz un «article de qualitat» |
Certanei compausats purs, dichs « semiconductors intrinsècs », son de semiconductors naturaus. Sensa apòrt d'energia, an una resistivitat importanta. Pasmens, quand la temperatura aumenta, l'agitacion termica vèn sufisenta per arrancar d'electrons perifericas ais atòms que lo compausan e engendrar un corrent electric. La preséncia d'impuretats e d'efiechs fisics, coma un camp electric ò un camp magnetic, pòdon favorizar mai la demenicion de la resistivitat e modular lei proprietats dau materiau. Segon la natura deis impuretats, se destrian :
- lei semiconductors de tipe N que contènon un excès d'electrons.
- lei semiconductors de tipe P que contènon un excès de lacunas electronicas.
La juxtaposicion de dos semiconductors de tipes diferents permet de realizar un materiau onte leis electrons presents en excès dins lo semiconductor de tipe N passan vèrs lo semiconductor de tipe P. Aqueu principi explica l'importància dei semiconductors dins la societat modèrna car permet la fabricacion dei diòdes e dei transistors.
Lo silici e lo germani son lei dos elements de basa que permèton la fabricacion de semiconductors. Leis impuretats integradas dedins son pus variadas mai d'elements coma l'arsenic, l'antimòni, lo galli ò l'indi son sovent utilizats.