Sètge de Cassanuèlh (1209)
1209 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo sètge de Cassanuèlh se debanèt en 1209 al començament de la Crosada deis Albigés. Opausèt una armada crosada formada de senhors e cavalièrs occitans gascons, auvernhats e sustot carcinòls[2] a la garnison locala.
Sètge de Cassanuèlh (1209) | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1209 |
Luòc | Cassanuèlh |
Eissida | Victòria crosada negociada |
Belligerants | |
Crosada deis Albigés |
Comtat de Tolosa (Senhoriá de Cassanuèlh) |
Comandants | |
Ramon III de Torèna | Seguin de Balencs[1] |
Batalhas | |
Cassanuèlh es situada sus una peninsula al jonhent de Leda (aiga) e Òut e i aviá saique un grand valat del costat sud-èst. La garnison locala èra compausada d'arquèirs, cavalèirs e dardassèirs[3] (òmes de javelina) gascons menats pel cosenhor de Cassanuèlh, Seguin de Balencs.[2][4]
Defenduda pels cosenhors locals—los de Rovinhan e Seguin de Balencs/Valencs—la vila foguèt pas presa[5] en rason d'un acòrd entre los crosats e los defensors: desliurar la vila en escambi d'argent, e los eretics devián abjurar la lor fe. La majoritat dels catars refusèt d'abandonar la lor fe e foguèron getats per las flamas dels lenhièrs bastits pels Crosats, los primièrs de la Crosada...[1]