Oscar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los Prèmis de l'Acadèmia (en anglés: Academy Awards), mai coneguts coma los Oscars,[1] son un prèmi cinematografic discernit annalament per l'Acadèmia de las Arts e las Sciéncies Cinematograficas (en anglés: AMPAS[2]) dempuèi 1928 e que comptava 5816 membres possedent lo dreit de vòte en 2003.
La ceremonia es organizada al començament de l'annada per l'AMPAS, al cors d'una emission televisada fòrça seguida. Sa mediatizacion entraina tanben d'incidents qu'an marcat l'istòria de l'emission e participa a sa notorietat. En 1973, Marlon Brando manda una jove Indiana que se presenta a sa plaça per refusar la recompensa e denonciar lo ròtle reservat als Indians d'America del Nòrd dins los filmes americans.
Lo mai grand nombre d'Oscars ganhat per un sol filme es de 11. Aquel recòrd es detengut per tres filmes:
- Ben-Hur en 1959
- Titanic en 1997
- Lo Senhor dels Anèls : Lo Retorn del Rei en 2003
En concurréncia (pas totjorn leiala tanplan...) amb lo Festenal de Canas e la Mòstra de Venècia, l'Oscar (li ne direm sovent de Ceremonia dels oscars o Oscars d'alhors...), ne pretend èsser l'eveniment màger del cinèma mondial, planetari...
Çò ne veirem que s'economicament es lèumens vertat (quitament se quand se parla de box office, se ne parla sonque del nòrd-american, d'a vegadas de l'europèu, mas pas jamai del chinés o de l' indian, que mantun filme d'ambedos païses aquels, se passèron ja la muralhassa ( de China, segur, mas pas cap de porcelana...) de mai de 200 o 300 000 000 d'espectators..., que lo recòrd se ne sarra dels 500!!! , o se ne son eles d'aliens, que vívon pas sus la meteissa planeta qu'Occident lo Conflòra, l'imperiala e imperialista, tant imperialista e plan sovent racista (lo racisme cultural, qu'es un dels piégers que i a sus Tèrra...) mens que petita mitat del cèl? Tant i a.
- Lo tèrç mond per ieu ne son Anglatèrra, França e los Estats Units d'America, ne son eles lo tèrç mond. Ieu ne soi lo primièr mond, que çai soi dempuèi sèt mila ans! (en Youssef Chahine, entrevistat dins Camèra aràbia d'en Ferid Boughedir, 1987.)[3]
Per çò tot que d'art e creacion audiovisuala se tracha, ne veirem, amb pròvas sufisentas e evidentas assatz, que n'es pas cap lo cas o almens fòrça mens sovent.
N'es fòrça mens dominairitz la posicion d'Hollywood per ailò tot que d'art cinematografic vertadièr se tracha (ja ne comencèt la polemica, d'al grèc poulemos id est «guèrra»... entre en Thomas A. Edison e los fraires n'Auguste e'n Louis Lumière, tre la quita naissença del cinèma...), amai promocion de la creacion artistica... per çò quar lo cinèma es quicòm mai que non pas un simple divertiment (il cosidetto entertainment), o una novèla alquimia capabla de tot o se mudar en pecunha (i cosidetti soldi, the so-called money money...) mas un art total e complèt, coma musica, pintura o escultura ne son (o almens ne pòdon èsser... mas daissan "prosperar" sos "Van gOGH$$$" dins sos còfres e crebar los novèls Vincents!!!) , amb de millenaris d'edat de mai çaquelà.[4]
E es far pròva d'objectivitat e onestetat enciclopedicas que de o afortir amai o provar.
Que, coma çò ne disiá lo grand, l'immens en John Cassavetes (se ne foguèt el oscarizat un jorn, o pas... I don't think so...), Money is not a culture!!
Not at all.
Pas cap. Per çò quant a n' Orson Welles, se deguèt exiliar per crear.