Primièr ministre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo primièr ministre (al femenin: primièra ministra) es al cap del poder executiu del sistèma parlamentari, d'un govèrn, compausat de l'ensemble dels ministres, de còps apelat cabinet. Demest aquestes ministres, segon los païses, se tròba diferentas categorias : de ministres d'Estat, de ministres amb o sens portafuèlhas, de ministres delegats o viceministres e de secretaris d'Estat. Fòrman amassa lo Conselh dels Ministres.
La terminologia de primièr ministre insistís sus la primautat d'aqueste suls autres ministres. En Alemanha e en Àustria, lo cap del govèrn es apelat cancelièr, en Itàlia, president del Conselh, en Espanha o en Eslovènia, per exemple, president del govèrn, en Serbia, per exemple, ministre-president. Als Païses Basses, lo tèrme de primièr ministre (eerste minister o primièr) s'utiliza coma sinonim de « ministre-president », lo títol oficial del cap del govèrn.
Dins la màger part dels païses democratics, lo primièr ministre es siá designat pel cap de l'Estat, siá elegit pel Parlament, eissit de la majoritat politica o d'una coalicion, aprèp èsser estat nomenat o consultat pel cap de l'Estat (president o monarca). Es çò que s'apèla un regim parlamentari. Arriba que siá de còps tanben lo cap de l'Estat: coma a las Kiribati ont lo president de la Republica dirigís lo govèrn, mas pòt èsser renversat pel Parlament que n'es eissit.