Plini lo Vièlh
From Wikipedia, the free encyclopedia
Plini lo Vièlh (var. Plini l'Ancian) (Gaius Plinius Secundus, 23–79) nasquèt probablament a Còme (dins l'actuala Itàlia) en l'an 23.
De pas confondre amb Plini lo Jove. |
Plini lo Vièlh Gaius Plinius Secundus | |
---|---|
Naissença | 23 ApC Novum Comum, l'actuala Còme (Itàlia) |
N. a | |
Decès | tradicionalament fixada al 24 d'agost de 79 ApC Stabies près de Pompei |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | Itàlia |
Nacionalitat | |
Profession | Escrivan, Naturalista, Filosòf, Avocat, General Militar |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | |
Mestressas | {{{mestressas}}} |
Religion | |
Estudis | |
Títol | {{{títol1}}} ({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}}) {{{títol2}}} |
Dinastia | {{{dinastia}}} |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} |
Arma | {{{arma}}} |
Coronament | {{{coronament}}} |
Investitura | {{{investitura}}} |
Predecessor | {{{predecessor}}} |
Successor | {{{successor}}} |
Conflictes | {{{conflicte}}} |
Comandament | {{{comandament}}} |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | {{{omenatge}}} |
Autras foncions |
Estudièt a Roma ont aguèt coma mèstre Apió; participèt a las luchas de Germània dempuèi l'an 45 segon los òrdres del general Pomponi Secundus. Escriguèt una biografia d'aqueste general e una òbra intitulada De jaculatione equestri.
Après l'an 50 tornèt a Roma e comencèt d'escriure una istòria de las guèrras dels romans en Germània e mai tard una istòria del seu temps (continuament de la de Aufidi Basi) e lo tractat Studiosus consacrat al seu nebot e filh adoptiu Plini lo Jove.
Amb Neron coma Emperaire exerciguèt pendent quatre ans la carga de procuraire en la Tarraconesa e benlèu tanben exerciguèt la meteissa carga dins la província d'Africa.
Amb Vespasian tornèt a la Peninsula Iberica coma questor e procuraire en Betica, e pendent lo seu sejorn reculhiguèt divèrses materials qu'utilizèt dins la seuna Istòria naturala compausada de 37 libres.
Quand moriguèt èra cap de l'esquadra a Misenus, carga que li fisèt l'Emperaire Tit. Se supausa que pendent lo seu servici dins la marina poguèt percórrer divèrses païses. En essent a Misenus assistiguèt a l'erupcion de Vesuvi (23 d'agost de 79) que descriguèt. Los gases toxics de l'erupcion provoquèron la seuna mòrt a Stabia (vila que desapareguèt a costat de Pompeia e Herculanum) erupcion que narrèt Plini lo Jove.