From Wikipedia, the free encyclopedia
Pina Bausch, escais d'artista de Philippine Bausch (*Solingen, 27 de julhet de 1940 - †Wuppertal, 30 de junh de 2009), èra una dançaira, coregrafa e professora de dança alemanda, e una de las grandas figuras de la dança internacionala contemporanèa.
Pina Bausch | |
---|---|
Pina Baush al centre Dominique Mercy (a sa drecha) al final d'una representacion de Wiesenland en 2009 | |
Nom de naissença | Philippine Bausch |
Naissença | 27 de julhet de 1940 Solingen, (Alamanha) |
Decès | 30 de junh de 2009 |
Activitat(s) | dança, coregrafia |
Formacion | Folkwang Universität (Essen), Juilliard School (Nòva York) |
Mèstre | Kurt Jooss |
Òbras reputadas | òbras principalas: Café Müller Palermo, Palermo |
Recompensas | Bessie Awards American Dance Festival Leon d'aur Premi Nijinski Premi Goethe |
Illustracion : Pina Baush al centre Dominique Mercy (a sa drecha) al final d'una representacion de Wiesenland en 2009 |
Nasquèt en 1940, en plena Segonda Guèrra Mondiala, dins una vila situada dins lo centre industrial d'Alemanha. Sos parents avián un restaurant. A la fin de la guèrra, Pina Bausch foguèt en contacte amb lo monde de la dança e la musica.
Lèu, en 1959 foguèt dirigida pel Kurt Jooss a Essen; e quatre ans mai tard anèt a Nòva York: aviá sonque 19 ans. Estudièt a la Julliard School; dancèt al Metropolitan e al New York City Opera, essent influenciada per l'òbra de Martha Graham.
Tornèt en Alemanha sus la demanda de Kurt Jooss en 1961. Lo balet inaugural de sa carrièra foguèt: Fragment a Essen. Aprèp faguèt una coregrafia per l'opèra Wuppertal, ont demorarà definitivament, e que associèt son nom per son trabalh fins a 2009. Efectivament, Pina Bausch venguèt directritz del teatre que pòrta son nom, situat dins la vila de Wuppertal. Sas versions de Gluck e son davancièr Café Müller, 1978, atirèron l'atencion en Euròpa.
Sos espectacles passèron a París, Madrid, Rio de Janeiro, Nòva York o Tòquio; e per lo monde entièr. Fòrça de sas òbras son enregistradas en vidèo e DVD, atal se pòt conéisser uèi plan sos trabalhs mai importants. Son filme Planh de l'emperairitz, de 1990, mòstra plan la forma de representacion de Pina: lentor dels movements, reïteracions ritualas, pes de la paraula critica, miralh de la violéncia sociala, evocacion de la beutat.
Foguèt la figura pus importanta de la dança alemanda, e una de las majoras de la dança internacionala fins a sa mòrt. Recebèt lo Prèmi Goethe en 2008. Defuntèt d'un càncer subte, a 68 ans, lo 30 de junh de 2009, alara que jogava amb son grope la pèça ...Como el musguito en la piedra ay , si, si , si" inspirada de son darrièr viatge en Chile.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.