![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Jaguar_full.jpg/640px-Jaguar_full.jpg&w=640&q=50)
Panthera onca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo jaguar (Panthera onca) ei un mamifèr carnivòr de la familha deths felids, ei a dire deths gats. Viu en eth continent american. Apertenh ath genere Panthera e ei era soleta espècia de Panthera qu'es trapa en America. Eth jaguar ei eth tresau felin més gròs dempús deth tigre e eth leon e eth més gros deth emisfèri occidentau. Eth territòri deth jaguar aué va dau sud des Estats Units e Mexic per tot America Centrau cap al sud enquia Paraguai e eth nòrd d'Argentina. Eth jaguar a un territòri de cria en Arizòna (sud-est de Tucson), més a estat escandit en es Estats Units des de 1900.
Jaguar (Panthera onca)
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Classa | Mammalia |
Sosclassa | Theria |
Infraclassa | Eutheria |
Òrdre | Carnivora |
Sosòrdre | Feliformia |
Familha | Felidae |
Genre | Panthera |
Reparticion geografica
Estatut de conservacion UICN
NT : Quasi menaçat
Estatut CITES
Annèxe I , Rev. del 01/07/1975
Aguest gat damb plaps semble fisicaments eth leopard més ei més gròs e damb un còs més massís. Eth son comportament e abitat caracteristics son més apròp deth deth tigre. Es bòsqui son territòri dera sua predileccion més tanben demore dens ua varietat de terrens duberti. Ei plan associat damb era presença d'aiga e aima plan nadar. Ei un felin solatièr, oportunista, predador d'amagatals, en naut dera cadena apaissal.
Ei ua espècia clau e jòga un ròtle important ena estabilizacion des ecosistemes e ajuda a regular es especies que caça. Era sua mossegada ei plan hòrta sustot comparada dama d'auti gat grossi. Açò permet trincar es armadures des reptils armats e d'usar un metòde tà tuar plan inusual: mossega era pèth entre es aurelhes e finís per mossegar eth cervèth.
Eth jaguar ei ua espècia menaçada e es sons nombres declinen. Es menaces enclausen eth trincament e era perdua d'abitat. Era caça internacional des jaguars ei enebida, més aguest gat ei tuat soent pes umans especiauments en conflictes damb pagesi e borièrs en Sud- America. Ansin, redusit eth son abitat, enqüera ei gran, donada era sua istòrica distribucion, a cambiat era mitologia de plan de cultures indigenes americanes, coma era Astèca e era Maia.