Otto von Bismarck
From Wikipedia, the free encyclopedia
Otto Eduard Leopold von Bismarck (1èr d'abriu de 1815, Schönhausen – 30 de julhèt de 1898, Friedrichsruh) èra un òme politic prussian puei alemand. Foguèt ministre-president de Prússia de 1862 a 1890, cancelier de la Confederacion d'Alemanha dau Nòrd de 1867 a 1871 e cancelier de l'Empèri alemand de 1871 a 1890. Aguèt un ròtle primordiau dins l'unificacion d'Alemanha entre 1864 e 1871. Per sei servicis au profiech dau rèi de Prússia puei de l'emperaire alemand, venguèt còmte de Bismarck en 1865, prince de Bismarck-Schönhausen en 1871 e enfin duc de Lauenburg en 1890.
Legissètz un «bon article». |
Otto von Bismarck | |
Foncions | |
---|---|
Cancelièr imperial d'Alemanha | |
21 de març de 1871 – 20 de març de 1890 | |
Successor | Leo von Caprivi |
cancelier de la Confederacion d'Alemanha dau Nòrd | |
1867 – 1871 | |
ministre-president de Prússia | |
9 de novembre de 1873 – 20 de març de 1890 | |
Predecessor | Albrecht von Roon |
Successor | Leo von Caprivi |
Biografia | |
Data de naissença | 1 d'abril de 1815 |
Luòc de naissença | Schönhausen, Prússia |
modificar |
Fiu d'un paire junker d'una familha prussiana anciana, Bismarck acomencèt sa carriera coma deputat conservator en 1848. Aquò li permetèt de venir un dei caps dau partit conservator prussian. En 1862, dins un contèxte de crisi entre lo rèi Guilhèm Ièr e lei deputats, foguèt nomat cap dau govèrn prussian per defendre lei prerogativas reialas. S'acomodant dau conflicte intèrn entre son govèrn e la majoritat de l'assemblada, sa politica intèrna foguèt marcada per mai d'un succès entre 1864 e 1871 que li permetèron de fondar l'Empèri alemand en 1871 e d'unificar lo país. Gràcias a aquelei succès, poguèt aumentar sa popularitat e devesir la majoritat dei deputats. Leis annadas 1871-1890 foguèron caracterizadas per de negociacions regularas ambé lei deputats per formar d'alianças provisòrias permetent de desvolopar una politica intèrna per renfòrçar l'Empèri. Leis enemics, vertadiers o supausats, dau Reich foguèron donc pauc a pauc atacats amb un succès variable. Lei liberaus foguèron devesits e afeblits. En revènge, catolics e socialistas resistiguèron.
Au nivèu internacionau, après lei guèrras d'unificacion d'Alemanha, Bismarck comprenguèt lei limits de la poissança alemanda e se preocupèt de gardar l'equilibri europèu. Per aquò, son pensament principau foguèt d'isolar França gràcias a un ret d'alianças complèxas amb Àustria-Ongria, Russia, Itàlia e Reiaume Unit. L'Empèri alemand venguèt lo centre de la diplomàcia internacionala de son epòca e l'arbitre dei conflictes europèus.
Pasmens, a partir de 1888, la mòrt de l'emperaire Guilhèm Ièr afebliguèt la posicion dau cancelier. De tensions apareguèron tanben rapidament ambé son successor Guilhèm II desirós de governar Alemanha sensa Bismarck e opausat a son sistèma d'alianças. En 1890, una crisi entre lei dos òmes entraïnèt la demission de Bismarck que se retirèt a Friedrichsruh. I deguèt faciar mai d'un gèst umiliant de part de l'emperaire e venguèt un critic feròç de la politica imperiala fins a sa mòrt.