Nòu Testament
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Nòu Testament (var. Nau Testament, Nuòu Testament), tanben Novèl Testament (Navèth Testament, Novèu Testament), o encara Testament Grèc, Escrituras grègas, es lo recuèlh dels libres de la Bíblia crestiana escrits après la naissença de Jèsus Crist. Aquel tèrme foguèt utilizat pels primièrs crestians per descriure la lor relacion amb Dieu (segon 2Co 3:6-15 e Ai 19:15-20), en fasent referéncia al "pacte novèl" entre Dieu e l'umanitat en oposicion al "pacte ancian" o "Ancian Testament", tractat amb lo pòble d'Israèl: Dieu, qu'als temps ancians aviá establit son aliança amb aquel pòble, faguèt una nòva e definitiva aliança amb l'umanitat entièra, mejanç son Filh, Jesus Crist, çò que, après aver anonciar la bona novèla de la salvacion, foguèt condemnat a morir sus la crotz e ressuscitèt lo tresen jorn..
A l'entorn d'aquela afirmacion fondamentala de la fe dels primièrs crestians nasquèt lo Nòu Testament o la Novèla Aliança, un recuèlh de vint-e-sèt escrits, redigits gaireben totes pendent la segonda mitat del sègle I.