Maniòc
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo maniòc (Manihot esculenta) es una espècia de plantas dicotiledònas de la familha delas Euphorbiaceae, originària d'America centrala e d'America del Sud, subretot de sud-oèst del bacin amazonian[1],[2]. Es un arbust vivaç qu'es fòrça cultivat coma planta annala dins las regions tropicalas e subtropicalas per sa raiç tuberculizada rica en amidon. Lo tèrme « maniòc » designa mai tanben la quita planta que, per metonimia, sa raiç o la fecula que se n'extrai.
Manihot esculenta, illustracion botanica extracha de Köhlers Medizinal-Pflanzen de Franz Eugen Köhler (1887).
Règne | Plantae |
---|---|
Sosrègne | Tracheobionta |
Division | Magnoliophyta |
Classa | Magnoliopsida |
Sosclassa | Rosidae |
Òrdre | Euphorbiales |
Familha | Euphorbiaceae |
Genre | Manihot |
Manihot esculenta
Crantz
Òrdre | Euphorbiales |
---|---|
Familha | Euphorbiaceae |
Se consoma mai sovent sas raiças fòrça ricas en glucid e sens glutèn, mas tanben sas fuèlhas en Africa, en Asia e dins lo nòrd del Brasil (per la confeccion del maniçoba). Al nòrd e al nòrd-èst del Brasil, lo mot « farina » (en portugués farinha) desinha d'en primièr la farina de maniòc, e non pas de blat. Aquela farina a pas l'aspècte de la farina de blat: sembla puslèu a una semola seca mai o mens grossa de color anant del jaune viu al gris passant pel blanc. Es de fach una fecula, mot mai adaptat per parlar de la « farina » eissida d'una raiç.