Los Cavals de fuòc
filme de 1964 dirigit per Sergei Parajanov / From Wikipedia, the free encyclopedia
Los Cavals de fuòc (o del siu títol original ucraïnés: Tiнi забутих предкiв çò es Ombras dels aujòls oblidats...) es lo primièr filme de long metratge d'en Sergei Parajanov.
Los Cavals de fuòc (Ombras dels aujòls oblidats) | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
L'arma dels aujòls al repaus | |
Títol original | ''Tiнi забутих предкiв'' |
Realizacion | Sergei Parajanov |
Actors principals | Ivan Mikolaichuk Larisa Kadochnikova Tatiana Bestaieva |
Scenari | Mikhailo Kotsioubinski Ivan Chendei |
Musica | Miroslav Storik |
Vestits | Lidia Bajkova |
Fotografia | Viktor Bestaiev ( Cap operator : Iorii Ilienko |
Montatge | M. Ponomarenko |
Societat de produccion | Estudio Dovjenko ( periòde Estudio Aliexandr Dovjenko de Kyiiv) / Mikhail Rakovski Georgii Iakutovich |
Societat de distribucion | Artkino Pictures / USA Films sans Frontières / França |
Format | Colors ( + Blanc e negre... ) |
Genre | Drama poetic |
Durada | 97' |
Sortida | 1964 |
Lenga(s) originala(s) | ucraïnés... hotsol... |
País d’origina | Union Sovietica |
Realizat en 1964 se ne fondamenta d'en primièr subre las valors de la cultura hotsola dels Carpats d'Ucraïna segon un relat d'en Mikhailo Kotsiubinski, escrivan ucraïnés.
La siá originalitat del tot al tot contrària amb las nòrmas del cinèma sovietic (mas tanben amb las de 95% del cinèma mondial...) coneguèt un vertadièr succès de massa en Union Sovietica (mai de 8 milions d'espectators...), critic e quitament public tot parièr en "Occident" dins las salas d'art e ensag o las universitats e autres ostals culturals, originalitat deguda mai que tot al sieu emplèc de la camèra ( rèiredramatic e cambiadís que non sai segon lo debanar dramatic de l'accion e del relat...), las colors ( o lo blanc e negre per marcar lo dòl de l'Ivan...) o la musica amai l'ensemble de la cultura del pòble hotsol... e ca etc.
Que capita aital de ne far d'una mena de pinturas filmadas animadas o gaireben fixas (coma enluminaduras o miniaturas...), sens cap perspectiva (la scèna del maridatge per exemple...), pas jamai o quasi enlòc vista de per abans...
Mas e tot parièr ça que la un cinèma d'intens movement, descabestrat d'a vegadas, sempre en seguir lo bategar, lo baticòr del siu filme, de l'istòria que nos vòl contar.