Loís X de França
From Wikipedia, the free encyclopedia
Loís X de França, dich l'Utin (es e dire lo Carpinhaire), nascut lo 4 d'octobre de 1289 a París, mòrt lo 5 de junh de 1316 a Vincennes, foguèt rei de Navarra de 1305 a 1316 (jol nom de Loís Ièr) e rei de França de 1314 a 1316 (jol nom de Loís X), dotzen de la dinastia dicha dels Capecians dirèctes.
Loís X l'Utin (vista d'artista) | |
Naissença | 4 d'octobre de 1289 |
N. a | |
Decès | 5 de junh de 1316 |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
Paire | Felip IV |
Maire | Joana Ièra de Navarra |
Conjunt(s) | Margarida de Borgonha Clamença d'Ongria |
Descendéncia | |
Règne | |
29 de novembre de 1314 - 5 de junh de 1316 | |
Dinastia | Capecians |
Títol complet | Rei de França Rei de Navarra |
Predecessor | Felip IV |
Successor | Joan Ièr |
Eretièr | Joan Ièr |
Residéncia(s) | París |
| |
Reis de França |
Filh del rei de França Felip IV lo Bèl e de la reina de Navarra Joana Ièra.
En 1305, esposèt en primièras nòças Margarida de Borgonha (1290-1315), capeciana coma el, filha de Robèrt II (1248-1306), duc de Borgonha, e d'Agnès de França (1260-1325). Convençuda d'adultèri amb la complicitat de sas bèlas sòrres (escandal de la Torre de Nesle), Margarida foguèt condemnada a l'embarrament a Château-Gaillard, e la rumor voldrià qu'i siaguèsse estada estofada, o escanada, a l'instigacion de son espós reial.
D'aquesta union es eissida la futura Joana II (1311-1349), reina de Navarra de 1328 a 1349.
En 1315, Loís X esposèt en segondas nòças Clamença d'Ongria (1293-1328), ela tanben capeciana, filha de Carles d'Anjau (1271-1295), dich Carles Martèl d'Ongria, rei titular d'Ongria, e de Clamença d'Absborg (v. 1262-apr. 1293).
D'aquesta union es issit un enfant unic, postum de maites meses, e que visquèt pas que qualques jorns :
La question d'una eventuala legitimitat de la princessa Joana, eissida de la primièra union, a la succession al tròn de França se pausèt a la noblesa francesa. En efièch, l'abséncia d'ereitièr mascle dirècte s'èra pas encara jamai producha. Aquò s'apelèt lo miracle capecian. La succession a la corona de França, prealablament electiva, s'èra facha pauc a pauc per l'usatge. La noblesa francesa preferiguèt (lei salica) d'ofrir lo tròn al fraire de Loís X, Felip V lo Long, que ja èra regent dempuèi la mòrt de Loís X.
Precedit per | Loís X de França | Seguit per | |||
Joana Ièra 1274-1305 |
|
Joan Ièr 1316-1316 |