Linux
From Wikipedia, the free encyclopedia
GNU/Linux, simplament anomenat Linux, es un sistèma operatiu liure, multitrabalh, multiplataforma e multiutilizaire de tipe Unix. Trapa son nom dins un dels seus compausants, lo nuclèu Linux, iniciat per Linus Torvalds en 1991. Se tracta del nuclèu del sistèma, lo jaç de bas nivèl que s'ocupa de balhar als logicials una interfàcia per comunicar entre els e amb lo material.
Linux | |
Tipe | projècte, sistèma operatiu |
---|---|
Ficha tecnica | |
Plataforma | DEC Alpha (ca) , x86 (ca) , x86_64 (ca) , ARM (ca) , PowerPC (ca) , RISC-V (ca) e MIPS (ca) |
Lengatge | C, lengatge assemblador |
kernel.org |
Lo sistèma operatiu dins son ensems representa la resulta dels esfòrces convergents de nombroses projèctes desvolopats en collaboracion que se son espandits per Internet : lo projècte GNU, lo nuclèu Linux, lo sistèma de fenestratge X Window, e unes logicials produchs per las còlas dels Unix liures FreeBSD, OpenBSD e NetBSD. I collaboran de passionats e d'organizacions coma la Fondacion pel Logicial Liure de Richard Stallman coma de pichonas e grandas entrepresas comercialas (IBM, Sun Microsystems, HP, Oracle, etc.)
Per l'utilizaire final, GNU/Linux se presenta jos la forma d'una distribucion Linux, comerciala o pas, es a dire d'una solucion presta d'èsser installada que compren una seleccion completa e coerenta dels logicials, de programas d'installacion e d'administracion de l'ordinator, e tanben un mecanisme per facilitar l'installacion e la mesa a jorn dels logicials.
Linux es uèi utilizat sus de nombrosas plataformas, del mai poderós superordenador als sistèmas embarcats coma telefòn mobil, assistènt personal, Modèms , legidor video DivX, etc., e tanben los ordenadors personals, PC e Mac, ont se pòt installar sol o en parallèl amb Microsoft Windows o Mac OS. D'en primièr Linux s'es impausat dins lo domeni dels servidors informaticas mercé a de logicials coma lo servidor web Apache o lo servidor de fichièr Samba que permet de partejar de fichièrs amb un malhum d'ordenadors jos Microsoft Windows. Atenhèt dempuei pauc una certana maturitat sul pòst de trabalh mercé a las interfàcias GNOME e KDE e tanben a las capitadas dels logicials coma la seguida burotica OpenOffice.org o lo navegador web Mozilla Firefox.