Lenga vernaculara
From Wikipedia, the free encyclopedia
Se nomena lenga vernaculara la lenga locala comunament parlada dins una comunautat. Aquel tèrme s'utilisa sovent en oposicion amb lo tèrme lenga veïculara, liturgica o encara lingua franca.
Per exemple, quand la liturgia catolica èra en latin, èra la meteissa dins lo mond entièr: lo latin servissiá de lenga liturgica veïculara. Dins lo veteis temps, l’ensenhament de la religion se fasiá en lenga locala, la lenga vernaculara.
On trouve aussi cette distinction dans les échanges économiques et commerciaux d’aujourd’hui, où l’anglais sert de langue véhiculaire face à la multitude des langues vernaculaires.
Lo mot « vernaculara » ven del latin vernaculum que designava tot çò qu'es levat (esclaus compreses), abalit, teissut, cultivat, fabrica a l'ostal, per oposition a çò que se procurava per escambi. Son sens es pròcha d'aquel dels mòts « autoctòn » o « indigèn ».