Ipotalam
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ipotalam (del grèc : ὑπό, ipo = dejós e θάλαμος, talamos = cambre, clòt) es una estructura del sistèma nervió central, situada sus la fàcia ventrala de l'encefal. Aquesta partida del cervèl es constituida de diferentas sosestructuras, nomenadas nuclèus. Aquestes nuclèus son d'ensembles anatomicament independents de neurònas qu'asseguran diferentas foncions. Una de las foncions mai importantas de l'ipotalam es de realizar lo liagam entre lo sistèma nerviós e lo sistèma endocrinian pel biais d'una glandula endocrina: l'ipofisi.
Coma son nom l'indica, aqueste organ se situa en dejós del talamus, just al dessús del tronc cerebral e forma la partida ventrala del diencefal. Totes los vertebrats possedisson un upotalam. Per l'uman, es gaireben de la talha d'una amètla.
Mercé a sas connexions amb l'ipofisi, l'ipotalam es responsable de diferents procediment metabolics e d'autres activitats del sistèma nerviós autonòm. Permet la sintèsi e la secrecion de neuroormonas ipotalamics dans la tija ipofisària, que a lor torn estimulan o enebisson la secrecion d'ormonas ipofisàrias. Interven tanben dins la regulacion del sistèma nerviós autonòm e de las foncions endocrinas. Interven tanben dins lo contraròtle d'una larga gama de foncions corporalas comportementalas, inclusissent la reproduccion, la termoregulacion, lo contraròtle del ritme circadian o encara la fam.