Fòrça nucleara fòrta
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’interaccion fòrta (ò fòrça nucleara fòrta[1]) es una interaccion fisica qu'agís sus lei particulas elementàrias portairitz de cargas de color (quarks, antiquarks e gluons). Imaginada per lo premier còp en 1935 per explicar l'estabilitat dei nuclèus atomics, demorèt mau compresa durant trentenau d'annadas avans l'emergéncia de la cromodinamica quantica.
Segon aquela teoria, entraïna l'associacion dei particulas de color per formar de particulas de color neutra (« blanca ») que son dichs pions ò adrons. Son intensitat aumenta amb la distància per venir infinida entre doas cargas de color separadas per una distància infinida. Es ansin impossible de separar doas cargas de color, çò qu'explica l'impossibilitat d'observar un quark liure dins la natura. D'autra part, maugrat sa portada infinida, l'interaccion fòrta a pauc d'efiechs sus lei sistèmas de granda talha car son totalament compausats de particulas de color blanca. En revènge, es fòrça influenta dins de volums fòrça pichons. Aquò li permet de tenir un ròtle major dins la formacion dei neutrons e dei protons (que fan partida deis adrons) e donc d'explicar la coesion dei nuclèus atomics e dei liames quimics.
Dins lo modèl estandars de la fisica modèrna, l'interaccion fòrta fa partida dei quatre interaccions fondamentalas de la natura amb la gravitacion, l'electromagnetisme e la fòrça nucleara febla.