Tarraconensa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Tarraconensa (en latin: Provincia Hispania Tarraconensis) èra una província romana del Diòcesi Hispaniarum amb per capitala Tarraco (Tarragona) en l'epòca del Bas Empèri Roman (284-486). La Tarraconensa foguèt creada pendent la reforma provinciala de l'emperaire Dioclecian (284-305), alara qu' Hispania Citerior foguèt dividida en tres províncias: la Gallaecia, la Cartaginensis e la Tarraconensis. La Tarraconensa èra limitada al sud amb la Cartaginensis, a l'èst amb la Gallaecia, e al nòrd amb l'Aquitània e la Narbonensis. La limita miègjornala de la Tarraconensa demorèt fixada al nòrd de Sagunt, atal coïcidissiá amb la frontièra del convent jurídic Tarraconés. Aprèp de la conquèsta visigòta d'Ispània la Tarraconensa venguèt una província del reialme visigòt, situacion que durèt fins a 713. A partir d'aquela data la província foguèt conquerida pels arabs e lo terriòri, mas o mens, de l'anciana Tarraconensa foguèt nomenat Ath-Thaghr al-Alà (Frontièra Superiòra). Cal notar que d'istorians de còps qu'i a nomenan Tarraconensa l'anciana província romana d' Hispania Citerior. [1]