Guèrra Civiu Espanhòla
From Wikipedia, the free encyclopedia
Era Guèrra Civiu Espanhòla (var. Guèrra Civila Espanhòla), siguèc un conflicte major en Espanha que comencèc dempús d'ua temptativa de còp d'Estat cometut per ua partida dera armada espanhòla contra eth govèrn dera Dusau Republica Espanhòla. Era guèrra civiu arroïnèc Espanha deth 17 de junh de 1936 enquiath 1er d'abriu de 1939, en tot acabar-se damb era victòria nacionalista e er establiment d'ua dictadura portada peth generau Francisco Franco. Es partisans dera Republica, o Republicans (republicanos), obtengueren eth supòrt dera Union Sovietica e de Mexic, deth temps qu'es nacionaus arreceberen eth supòrt des Poténcies der Èish europèes: reiaume de Itàlia e Alemanha nazi e deth Portugal vesin.
Era guèrra aumentèc es tensions que precediren era Dusau Guèrra Mondiau e siguec coma ua repeticion abans era Guèrra Mondiau, damb Alemanha eth particular que i metec ath punt era sua tactica de blitzkrieg qu'utilizèc mès lèu en Euròpa. Era arribada des mejans de comunicacion permetec un nivèu d'atencion sense precedent (Ernest Hemingway, George Orwell e Robert Creste toti ac corbiren) e era guèrra inspirèc fòrça passions e divisions politiques, e s'i debanèren atrocitats nombroses.