Guèrra de Tròia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Tròia foguèt, segon la legenda, una guèrra de las armadas aquèas (es a dire, grègas) contra la vila de Tròia en Asia menora, seguissent lo rapte (o seduccion) d'Elena d'Esparta per Paris. La guèrra es un dels eveniments mai importants de la mitologia grèga e es contat dins un cicle de poèmas epics que sonque dos, l'Iliada e l'Odissèa d'Omèr, demorèron entièrs. L'Iliada descriu un episòdi ja avançat la guèrra, e l'Odissèa explica lo viatge de retorn d'un dels caps grècs, Ulisses. De poètas grècs posteriors descriguèron d'autres partidas de l'istòria, e tanben lo poèta roman Virgili dins son Eneïda.
Los grècs ancians cresián que los fachs contats per Omèr èran essencialament certans (situavan la guèrra als sègles XIII AbC o sègle XII AbC, coïncidissent amb la casuda de l'Empèri Itita; atal las datas prepausadas de la fin de la guèrra èran 1184 AbC -segon Eratostènes-, 1208 AbC -notat sul marbre de Paros- o 1250 AbC -segon Erodòt-) e localizan Tròia sus la riba dels Dardanèls dins l'actual nòrd-oèst de Turquia.
Dins los temps modèrnes, la guèrra e la vila tanben son consideradas coma mitologicas. Mas en 1870, l'arqueològ alemand Heinrich Schliemann realizèt d'excavacions e trobèt de pèiras que fòrça arqueològs pensan identificar coma de la vila de Tròia. Pasmens, i a pas cap de certitud que la Tròia d'Omèr aja existit, e encara mens que los fachs contats del cicle de la Guèrra de Tròia sián vertadièrs.