Guèrra de Chioggia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Chioggia se debanèt de 1376, o 1378, a 1381 entre lei Republicas de Venècia e de Gènoa. Foguèron entraïnada per la rivalitat per contraròtlar l'illa bizantina de Tenedos. Divèrseis estats sostenguèron lei dos camps durant la guèrra : Milan e l'Empèri Bizantin per Venècia, lo Reiaume d'Ongria, lo Ducat d'Àustria e Pàdoa per Gènoa. Àustria cambièt d'aliança en 1380.
Guèrra de Chioggia | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1376 o 1378 - 1381 |
Luòc | Mar Mediterranèa |
Casus belli | Contraròtle de l'illa de Tenedos |
Cambiaments territorials | Cession de Trevisa au Ducat d'Àustria Cession de Dalmàcia au Reiaume d'Ongria |
Eissida | Victòria veneciana (tractat de Turin) |
Belligerants | |
![]() Ducat de Milan |
![]() Reiaume d'Ongria |
Comandants | |
Andrea Contarini Vettor Pisani |
Luigi de' Fieschi Matteo Maruffo |
Batalhas | |
Cape d'Anzio – Tràu – Pola — Chioggia – Chioggia (navala) |
Darrier conflicte important entre lei dos vilas d'Itàlia, s'acabèt per una victòria veneciana qu'es de relativisar. D'efèct, maugrat son succès, Venècia capitèt pas d'eliminar sa rivala que poguèt contuniar seis activitats. De mai, aprofichèt gaire sa posicion de poissança dominanta dau comèrci mediterranèu en causa de l'emergéncia de l'Empèri Otoman a partir dau sègle XV. Enfin, Venècia deguèt cedir Trevisa ais Austrians en cambi de l'aliança de 1380 e Dalmàcia ais Ongrés.