Fum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo fum es un sistèma espars d'un gas comprenent de particulas solidas. La mesura d'aquelas particulas varia entre 0,005 e 0,01 μm. Es un sosproduch obtengut de la pirolisi o de la combustion incompleta dels fuòcs, brasas, candelas, chimenèias, motors de gasòli, etc.).
Aquelas substàncias son diferentas segon lo fuòc, lo material brutlat e lo mitan. Dins d'egalas condicions de materials emeton mai fum que d'autres. Malgrat que cada material emet un fum diferent, per sa color e densitat, es a vegada malaisit saber çò qu'es brutlat, mas s'en pòt far una idèa. Las colors que pòt adoptar son:
- Fum blanc: resultat de la combustion dels vegetals.
- Fum jaune: produch per de substàncias quimicas que contenon de sofre, d'acid cloridric o d'acid nitric.
- Fum gris: resultat dels compausats cellulids o de fibras artificialas.
- Fum negre clar: resultat la combustion del cauchó.
- Fum negre escur: produch pels plastics, acrilics e petròli.
Un autre classament que se pòt far del fum es se brutla o pas en preséncia d'oxigèn. Lo fum blanc se produsís normalament dins los incendis amb naut contengut d'oxigèn alara que lo fum negre resulta d'incendis amb manca d'oxigèn.
L'inalacion de fum es una de las principalas causas d'asfixia e mòrt de las victimas d'un incendi. Lo fum tua per intoxicacion, que fòrça dels sieus compausants son tòxics e/o irritants, coma lo monoxid de carbòni. Conten tanben d'autras particulas cancerigènas.