Frankenstein o lo Prometèu modèrne
From Wikipedia, the free encyclopedia
Frankenstein o lo Prometèu modèrne (Frankenstein; or, The Modern Prometheus) es un roman publicat en 1818 per Mary Shelley. Conta la creacion per un jove sabent soís, Victor Frankenstein, d'un èsse vivent assemblat amb de partidas de carns mòrtas. Esglasiat per l'aspècte òrre de l'èsser que faguèt espelir, Frankenstein abandona son « mostre ». Mas aqueste, dodat d'intelligéncia, se venja d'aver estat rebutat par son creator e d'èsser secutat per la societat.
Pels articles omonims, vejatz Frankenstein e Prometèu (omonimia). |
Frankenstein lo Prometèu modèrne | |||||
Frontispici de l'edicion de 1831 | |||||
Autor | Mary Shelley | ||||
---|---|---|---|---|---|
Genre | gotic Orror | ||||
Version originala | |||||
Títol | Frankenstein; or, The Modern Prometheus | ||||
Lenga | Anglés britanic | ||||
Editor | Lackington, Allen & Co. | ||||
Parucion | {{{luòcparucion_orig}}} (1818 (edicion retocada: 1831)) | ||||
Cronologia | |||||
|
|
Lo sistèma narratiu es fondat sus una seria de racontes en abisme encastrats los uns dins los autres. L'encastre general es aqueste d'un ensag d'exploracion polar per Robert Walton; a l'interior se situa l'istòria de la vida de Victor Frankenstein, recampat per l'explorator sus la banquisa; fin finala, aquesta darrièra conten la narracion facha a Frankenstein pel mostre, subretot los torments que patiguèt.
Lo roman vei son origina dins la demrança en Soïssa, l'estiu de 1816, d'un grop de joves romantics, ont i a Mary Wollstonecraft Godwin, son galant et futur espos Percy Bysshe Shelley, e lor amic lord Byron. Aqueste prepausa, per passar lo temps, que cadun escrigan una istòria d'espant. Byron e un autre amic escrivon Lo Vampire, un cort raconte que lança lo tèma del vampirisme en literatura; pasmens es Mary (19 ans) qui signa amb Frankenstein o lo Prometèu modèrne lo tèxte mai elaborat e capitat.
Al paréisser, Frankenstein es tierat coma roman gotic; es considerat coma un cap d'òbra d'aqueste genre literari qu'èra abans auparavant denegat per fòrça criticas. Raconte a l'encòp òrre e filosofic, l'òbra de Mary Shelley es tanben un dels tèxtes precursors de la sciéncia-ficcion.
Lo succès a l'origina e de contunh de Frankenstein[1] repausa sus de basas diferentas d'aquelas de precedents romans gotics. Substituissent l'orror a la terror, lo roman de Mary Shelley lèva tot lo meravilhós, privilegia l'interiorizacion e s'ancòra dins la racionalitat, al punt que son gotic gaireben ven realisme.
Dempuèi sa publicacion, Frankenstein donèt fòrça adaptacions, teatrala o de varietat pel cinèma e la television, e tanben per bende dessenhada o los videojòcs, fins quitament a los desformar. Après aver esta un mite literari, Frankenstein vent un mite cinematografic, e mai largament un element de la cultura populara. Plan sovent presentat jos de formas fòrça alunhadas del raconte original de Mary Shelley, l'istòria de Frankenstein e los personatges associats demoran d'arquetipes, veire d'estereotipes, del fantastic e de l'espant.