Flavius Honorius
From Wikipedia, the free encyclopedia
Flavius Honorius[Flavi Onòri?] (9 de setembre de 384, Constantinòple - 15 d'aost de 423) fuguèt un emperaire roman que reinèt coma coemperaire de son paire Teodòsi Ièr de 393 a 395 e coma emperaire d'Occident de 395 a sa mòrt. Succediguèt a son paire Teodòsi Ièr e fuguèt remplaçat per l'emperaire usurpator Joan.
Flavius Honorius | |
---|---|
Pèça de moneda dau rèine de Flavius Honorius | |
Biografia | |
Naissença | 9 de septembre de 384 |
N. a | |
Decès | 15 d'agost de 423 |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País: | Empèri roman d'Occident |
Epòca: | Antiquitat |
Règne: | 393 a 423 |
Davancièr: | Teodòsi Ièr |
Successor: | Joan |
Fins a 408, lo cap vertadier de l'Empèri d'Occident fuguèt lo generau vandal Stilicon que capitèt de vencre leis invasions germanicas dei premiereis annadas dau rèine e decidiguèt de desplaçar la capitala de Roma a Ravena que sa posicion defensiva èra melhora. Stilicon capitèt tanben d'intervenir ambé succès dins leis afaires intèrns de l'Empèri d'Orient. Pasmens, aqueu poder entraïnèt pauc a pauc la formacion d'una oposicion organizada a l'entorn de l'emperaire que capitèt de l'assassinar en 408 après la revirada militara dei Grandeis Invasions de 406.
Pasmens, aquela assassinat mau capitèt de restaurar la situacion e Roma fuguèt pilhada en 410 per lei visigòts. En cambi de l'evacuacion d'Itàlia, Flavius Honorius deguèt donar Aquitània a Alaric Ièr en 416. Honorius deguèt tanben faciar mai d'una temptativa de còp d'estat entre 409 e 421. Ansin, leis annadas 410 fuguèron caracterizadas per un afondrament de l'autoritat imperiala fins au rèine de Valentinian a partir de 425.