Fenicia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fenícia (En latin, Phoenice o Phoenicia; en grèc, Phoinike) foguèt una region de la còsta mediterranèa d'orient, limitada a l'èst pel mont Liban e sens limits gaires precises al nòrd e al sud. Al nòrd, Erodòt dona coma limit la baia de Miriandre e al sud lo mont Carmèl, mas coma confederacion politica jamai pas arribèt tant al nòrd (Miriandre foguèt una colònia fenícia, mas separada de la rèsta). Ptolemèu Fixa lo nòrd al riu Eleutèros (mas Arados èra al nòrd d'aquel riu e aperteniá a Fenícia). La darrièra vila fenícia al sud èra Dora e seguissiá après Cesarèa, qu'o èra pas mai. En la Bíblia, se menciona lo territòri de Fenícia coma part del Canaan e poblat pels arvaditas, sinnitas, arquitas e semaritas (que demoravan en Arados, Sinna, Arca, e Simira).
Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi. |
Fenícia èra formada de vilas independentas; generalament, existissiá una cèrta unitat jos l' egemonia d'una de las vilas. Tir, Sidon, Biblos e Arados èran governadas per reis. La primièra egemonia foguèt, segurament, de Sidó e seguiguèt après la de Tir. L'egemonia aviá de reünions periodicas a Trípol, mas tanben a Tir, Sidon e Arados. La principala vila de Fenícia segon la Bíblia èra Sidon. Autras vilas ne foguèsson Tir, Bòtris, Calamos, Ornitòmpolis e Arashni.
Lo nom proven de la paraula grèga "phoeinicios", que significa "los roges". Efectivament, los fenicis comerciaven amb la porpra, un colorant roge que s'obteniá del clèsc d'un mol·lusc e que donava una caracteristica color roge a las siás naus. Mai tard, los romans adaptarián aquel tèrme grèc al latin e nomenarián los fenicis, "punici" (púnics).