Federico Fellini
From Wikipedia, the free encyclopedia
Federico Fellini (nascut a Rimini - Emilia Romanha - en 1920 e defuntat a Roma en 1993) foguèt un cineasta (realizator e scenarista) italian.
Mai d'informacions Naissença, N. a ...
Federico Fellini | |
---|---|
Il dottore Fellini, regista... | |
Naissença | 20 de genièr de 1920 |
N. a | |
Decès | 31 d'octobre de 1993 |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
Nacionalitat | Itàlia |
Profession(s) | Cineasta (realizator, scenarista) |
Filmes notables | Lo sheiq blanc Los vitelloni La strada Il bidone Las nuèches de Cabiria La dolce vita 8 1/2 Julieta dels esperits Fellini Satyricon Los clowns Roma Amarcord Lo Casanova de Federico Fellini |
Conjunt(a) | Giulietta Masina 1943-1993 |
Sit web | |
Recompensa(s) | Oscar 1957 del melhor filme de lenga estrangièra per La strada Oscar 1958 del melhor filme de lenga estrangièra per Las Nuèches de Cabiria Palma d'aur 1960 al Festenal de Canas per La dolce vita Oscar 1964 del melhor filme de lenga estrangièra per Uèch e mièg Oscar 1975 del melhor filme de lenga estrangièra per Amarcord Leon d'aur 1985 per la carrièra a la Mòstra de Venècia Oscar d'onor 1993 per la carrièra... entre molts e molts autres prèmis e guerdons... |
Tampar
Dins l'espaci de gaireben 40 ans e un vintenat (24...) de filmes, d'a Lo sheiq blanc en 1952 fins a La Votz de la luna en 1990, se creèt un mond rèirepersonal mitat sòmi e mitat realitat (e recipròcament...) que ne faguèt lo representant màger e pus universalament conegut e reconegut amai representatiu de la cinematografia italiana.