Fons Monetari Internacional
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Fons Monetari Internacional o FMI (var. Fons Monetari Internacionau, Hons Monetari Internacionau) es una institucion internacionala multinacionala regropant 186 païses, que son ròtle es de «promòure la cooperacion monetària internacionala, de garantir l'estabilitat financièra, de facilitar los escambis internacionals, de contribuir a un nivèl elevat d'emplec, a l'estabilitat economic e de far recular la pauretat.»[1]
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Lo FMI a atal per foncion d'assegurar l'estabilitat del Sistèma Monetari Internacional e la gestion de las crisis monetàrias e financièras. Pr'amor, autreja de crèdits als païses que coneisson de dificultats financièras fins a que meton en perilh l'organizacion governamentala del país, l'estabilitat de son sistèma financièr (bancas, marcats financièrs), o los flux d'escambis del comèrci internacional amb los autres païses.
Pendent una crisi financièra, per evitar qu’un país siá en desrota (es a dire qu'aquel país pòt pas mai remborsar sos creditors, e quitament pas mai pagar sas despensas correntas), lo FMI li prèsta d’argent lo temps que la fisança dels agents economics tòrne. Lo FMI condiciona l'obtencion de prèstes amb l'obligacion de far cèrtas reformas economicas dins un biais general de melhorar la gestion de las finanças publicas e una creissença economica equilibrada de tèrme long.
L'institucion foguèt creada en 1944 e aurà degut al començament garantir l'estabilitat del Sistèma Monetari Internacional, que la falhida al moment de la Crisi economica de 1929 amb sos efèits catastrofics dins l’economia mondiala. Aprèp 1976 e la disparicion d’un sistèma de cambi fixe, lo FMI ereta d’un ròtle nòu fàcia al deute dels païses en desvolopament e a las crisis financièras.