Evangèli segon Matèu
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Evangèli segon Matèu es un dels evangèlis canonics, es a dire, acceptats per la Glèisa coma difusant de l'autentica istòria de Jèsus de Nazaret, e sinoptics. Segon la tradicion primitiva de la Glèisa, l'autor seriá un apostòl de Jèsus, Matèu Leví (Mt 9,9-13), ancian collector d'impòstes, qu'auriá escrich sa compilacion vèrs l'an 80. De savent modèrnes negan aquela paternitat.
Es l'evangèli mai dirigit als josieus, coma pròvan las multiplas referéncias culturalas semiticas. Pasmens, se pòt pas exclure que la comunautat receptritz siá mixta, formada de crestians d'origina josieva e d'origina pagana. Compren tanben multiplas citas de l'Ancian Testament per provar que Jèsus es l'enviat de Dieu anonciat per la profeciás. Se tròban dins los moments mai significatius de la vida de Jèsus, lo Messias: Mt 1,23; 2,6.15.18.23; 4,15-16; 8,17; 12,18-21; 13,35; 21,5; 27,9-10. I a de dobtes sus la l'originala entre ebrèu e aramèu (lo mai probable).
Lo contèxte istoric en que foguèt escrich es d'un judaïsme posterior a la destruccion del temple en 70. Es per aquò que se percep un afrontament (cc. 12 e 23) entre lo judaïsme farisèu o rabinic -practicament l'unic que demorèt a comptar d'aquel moment- e los seguidors de Jèsus de Nazaret, mòrt e ressuscitat.
Las fonts qu'utilizèt l'autor d'aquel evangèli son, d'un costat, l'Evangèli de Marc e, de l'autre, lo material d'autras fonts, que la àger seriá la font Q. Siria seriá un dels luòcs mai probable de plaçar la comunautat de destinacion de l'Evangèli de Matèu. Se poder èsser precís, se pòt pensar per exemple a Antioquia de Siria o Damasc.[1] De segur Ignasi d'Antioquia coneissiá ja aquel evangèli en 115.