Esquí
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esquí es un mejan de locomocion[1],[2] individal de limpa praticticat amb de patins longs (la talha l'utilizaire) e estreches (la largor del pé de l'utilizaire) tanben nomenats esquís, fixats al pés. Subretot conegut per l'esquí sus nèu, introduch dins los Alps e los autres massisses europèus a la fin del sègle XIX, aquesta practica sus nèu naturala es de segur dependenta de la preséncia, de la resistencia e de l'espessor del mantèl de nèu, çò que limita la practica a las regions montanhosas o nordicas, e tanben a sason ivernala.
L'esquí demorèt longtemps solament un mejan de desplaçament e un mòde de transpòrt, comun pendent los longs ivèrns ennevats dins los païses nordics, las contradas siberianas e los monts de l'Asia centrala. L'esquí dich "nordic" es originari d'Escandinàvia. Tanben foguèt utilizat per mòde de desplaçament ivernal per d'unas armadas.
D'en primièr activitat de plena natura, l'esquí de davalada, que consistís a davalar de penjals variables, menèt a la construccion de sites dedicats. Venguèt l'esquí alpenc, dels domènis esquiables e de las estacions d'espòrt d'ivèrn foguèron amenatjadas dins de sites jutjats propicis a una practica ludica d'esquí amb fòrça òbras: terrassaments, d'equipament de pujada, de canons de nèu, trabalh de la nèu, etc., fasent un vaste sector toristic, coma dins lo Alps.
La practica de l'esquí en terren de fèble penda menèt tanben al desvolopament d'espòrts mai de plena natura, coma las formas d'esquí nordic. Quitament se l'esquí de fons e l'esquí alpenc ambedos se nomenan "esquí" tant las tecnicas que lo material son plan diferents entre los dos.