Emperaire roman
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un emperaire roman es lo cap de l'Empèri roman, dempuèi la fin de la Republica romana amb August (en 27 AbC) fin a l'aclapament de l'Empèri roman d'Occident (Romulus August, 476) e la casuda de l'Empèri bizantin (Constantin XI, 1453).
Dins la Roma antica, lo tèrme se definí pas una foncion precisa e legala mas puslèu un ensems de poders que podèron s'apondre, se sostraire o cambiar al cors dels sègles (mai sovent basat sus un acumulacion dels poders republicans e del sosten de l'armada). Lo títol d' "empraire", resultant d'un concèpte pro modèrne, es pas utilizat pels Romans amb lo meteis sens: se un òme èra "empraire proclamat", èra sovent nomenat "August", "Cesar" o "imperator" pels militars (que ne ven lo tèrme emperaire), alara que lo títol es uèi utilizat per resumir la posicion tenguda pels individús tenen lo podeir dins l'Empèri roman.
Los emperaires romans refusavan d'èsser considerats coma de reis, aimavan mai l'idèa d'aparéisser coma de líders de la Republica, quitament s'es defunta. Lo primièr emperaire, August, evita tota associacion amb lo tèrme de monarc, cridant que sos poders son autenticament republicans, e amb lo periòde del Principat (27 AbC-285 ApC), las institucions republicanas (senat, cònsols, magistraturas, eca.) son conservadas, e l'emperaire es considerat primus inter pares, « primièrs entre sos parelhs ». Amb Dioclecian, que comença lo Dominat (285-476), aquelas institucions son abandonadas, e los empereraires venon de "monarcs", pasmens se lo contraste amb los "reis" sián mantengut, e venon dominus et deus, « mèstres e dieu ». Dins l'Empèri roman d'Orient (Byzantin), los emperaires adoptan lo títol de Basileus ("rei" en grèc), mas qu'es reservada als emperaires "romans", alara que los autres reis son nomenats Rigas.
En mai de lor foncion pontificala (Pontifex Maximus), los emperaires avián un estatut divin, d'en primièr après lor mòrt, e, dempuèi lo Dominat, a partir de lor accession al poder. Quand lo cristianisme preval sul paganisme, l'estatut religiós dels emperaires cambia, per venir lucctenent del Crist sus Tèrra.