Ebla
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ebla (uei Tell Mardikh) es una ciutat antica dau nòrd-oèst de Siria. Apareguda dins lo corrent dau millenari IV avC, venguèt un centre important vèrs la fin dau millenari III avC e, durant lei periòdes protosirian (sègles XXV-XXIV avC) e paleobabilonian (sègles XX-XVII avC), foguèt la capitala d'un reiaume poderós. Pasmens, dins lei dos cas, Ebla foguèt militarament destrucha e la vila foguèt abandonada après 1600 avC. Sei roïnas foguèron identificadas a la fin deis ans 1960 e plusors miliers de tauletas datant de l'epòca protosiriana i foguèron descubèrtas en 1975.