Dinastia Zhou
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia Zhou (周) foguèt la tresena dinastia istorica chinesa e la mai longa de totas las dinastias. Lo darrièr governant de la dinastia Shang Zi Zhou Tsin foguèt desrocat pel prince de Pin (a Wei dins la província de Shansi, Uòu (Wu Wang) lo paire que n'èra estat empresoat. Wu Foguèt proclamat sobeiran, en fondant la dinastia Zhou (Chou) amb capital a Hao près de Xi'an (après Chang'an). Wu Wang Èra un guerrer de frontièra mas progressivament la siá dinastia adoptèt la civilizacion chinesa que per lo meteis temps s'estendèt fins al Iang-Tsé (Chang Jiang). Foguèt la dinastia chinesa pus longa: durèt de vèrs lo 1025 aC al 225 aC. En aquel periòde s'establiguèt la doctrina del mandat del cèl (tianming) e del governant coma filh del cèl que governava per drech divin. Lo sistèma descentralizat Zhou a de semblanças amb l'Euròpa medievala amb un domeni reial relativament pichon (las comarcas amb las vilas de Hao e Mièg Feng e cap a l'èst la comarca de Lo-e), e amb de comarcas concedidas a la familha reiala e de comarcas concedidas a d'autras familhas, en totes los cases ereditàriament. Après aqueles senhors feudals que governavan la vila e una comarca (que començava als murs de la vila) venián los guerrièrs, seguits pels campanhards e los esclaus domestics. Amb lo temps los fèus venguèron semiindependents dels sobeirans Zhou. Los fèus principals foguèron:
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
De la familha reiala:
- Yen
- Hsing
- Chin
- Hung Chao
- Han
- Hsun
- Chia
- Jui
- Wei
- Chun
- Lu
- Kuan
- Ying
- Ts'ai
- Hsi
- Sui
- Teng
Lo mes grand èran los de Yen, Hsing, Chun e Chin; Lu e An èran mejans e la rèsta pichona.
D'autras familhas:
- Yung
- Kue'i
- Ch'u (2 comarques)
- Ku
- Lo
- Chou
- Chun
- Yang-Yüeh
- Yun
- Huang
- Hsien
- Huan
- Tung
- Shu
- Hsu
- Ch'en
- Fao
- Tao
- Shen
- Teng
- Yen
- Tan
- Chi
- Chu
- Tsou
- Liang
- Chiao
- Ch'in
- Pao
Lo sistèma inicial se basava dins las vilas-estats e lo contraròtle dependiá mai dels ligams familiales que dels ligams feudales. Los elements feudales amendriguèron amb lo temps e lo govèrn aumentèt lo sieu contraròtle; las vilas estadas venguèron mai centralitzades e establiguèron un sistèma economic impersonal, qu'èra mai facilament taxat pel govèrn central, qu'al meteis temps aviá mai contraròtle sus las vilas; aiçò venguèt a la darrièra part del periòde Zhou occidental.
Lo 771 aC la cort reiala foguèt saquejada e lo rei assassinat per invasors barbars aliats a de senhors rebèls. La capitala se transportèt mes a l'èst cap Lo-Yang (Lo-e), dins la província de Henan. Fins aicí la dinastia foguèt nomenada Zhou occidentala (1025-771 aC) e dempuèi lo traslat en endavant Zhou oriental (770-221 aC).
A partir d'aicí los territòris delegats als senhors se faguèron independents en fach (un centenat d'estats foguèron independents) pero se mantenguèt la ficcion de la reconeissença del sobiran per drech divin. Un grand creissement economic se produsiguèt pendent aquel temps en çò que China dintrèt a l'edat del fèrre que permetèt desvolopar de tecnicianas d'irrigació e bastir nòvas arades melhoras e mai productivas; s'aumentèt tanben la populacion e comencèron d'aparéisser los comerçants e negociants de tota sòrta; la siá existéncia fasiá necessària lo melhorament dels camins, qu'èran transitats ara principalament per de cavals. Aiçò permetèt als senhors d'estendre lo sieu territòri (los territòris termierèrs). Apareguèt la cavalleria militara. Lo poder de la dinastia s'anèt en redusint e la fragmentacion s'accelerèt.
La dinastia orientala se dividís en dos subperiòdes: Periòde de Prima-Tardor (770-476 aC) tala coma la nomena una cronica istorica de lo sieu temps; e periòde dels Estats guerrièrs (475-221 aC).
Dins lo primièr periòde apareguèron una seria d'estats que formavan d'alianças jos detla egemonia d'un dels reis:
- Zhou (La rèsta de los sieus domenis en torn a Lo-Yang)
- Cheng (Capital Yen-Ling) a l'èst
- Wei (al nòrd-èst de l'anterior)
- Ts'ao (al sud-èst de l'anterior)
- Sung (a l'èst e sud de l'anterior)
- Teng (al nòrd-èst de l'anterior)
- Lu (al nòrd de Teng, Sung e Ts'ao)
- Tan (al sud-èst de Lu)
- Ch'en (a l'èst de Cheng e sud de Sung)
- Hsu (al sud de Cheng)
- Ts'ai (al sud-oèst de Ch'en)
- Chin (a l'oèst, nòrd, e nòrd-èst de Zhou)
- Ch'in (al sud-oèst de Chin)
- Yen (al nòrd-èst de Chin)
- Ch'e (al sud-èst de Yen e èst de Chin)
- Ch'u (al sud de Chin, Zhou, Cheng, Hsu, Ts'ai, Ch'en e Sung)
- Wu (a l'èst de Chu)
En lo segond periòde se desvolopèt la filosofia en la China. Destaca per dessús tota la figura de Confuci, en representant de la classa emergenta d'administradors e conselhièrs. Sorgiguèt tanben l'escòla taoista explicada al libre Tao-te-Ching "lo camin classic a la vertut" supausadament escricha per Laozi. Una tresena escòla de filosofia foguèt lo legalisme. Sèt estats o hegemonies aqueriguèron un poder per lo dessús de de autras (van subsistir Zhou e Lu como dins d'estats de cèrta importància) e lutèron pel poder fins que Qin desroquèt a la dinastia e va conquista dins los autres estats:
- Ch'in
- Ch'u
- Ch'i
- Yen
- Chao (abans Chin)
- Wei
- Sung