Dalmatoromanic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo dalmatoromanic, o dalmata[1], es un grop de lengas romanicas desparegut dins la primièra mitat del sègle XX, parlada dins la region de Dalmàcia. Se caracterizava per una coexisténcia longa amb l'eslau (croat, tre abans lo s. XII sus l'illa de Velha[2]) e d’autras lengas romanicas (venecian, italian).
Locutors | (cap) |
---|---|
Classament | -ena |
Classificacion lingüistica | Dalmatoromanic |
Estatut oficial | |
Oficial de | cap (desparegut) |
Acadèmia | cap (desparegut) |
Estatut de conservacion | |
EXExtinct (Atudat) CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
NENot Endangered (Non en dangièr) Classada coma lenga atudada (EX) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-3 | dlm |
Glottolog | dalm1243 |
UNESCO | 345 |
IETF | dlm |
La data oficiala de decès de la lenga (mòrt del "darrièr locutor" de velhòt, Tuone Udaina, lo 10 de junh de 1898) es dobtosa que sembla que se parlava encara la lenga dins las annadas 1920.[3]
La variacion constatada entre lo velhòt, lo ragusan e las rèstas dins l’eslau dalmata a butat los linguistas a eliminar la possibilitat d’una lenga unenca e a propausar un grop novèl, sonat dalmatoromanic.[4] En 1997, Žarko Muljačić propausèt de classificar lo dalmatoromanic mejan en tres lengas, lo iadertian (zadaroromanic), lo ragusan (o dubrovnicoromanic) e lo labeatian (o baroromanic).[5] Sos estudis mai recents an mostrat qu’es pas possible de determinar exactament lo nombre de lengas de la familha.[6]