Creòl reünionés
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lu creòl reünionés (kréol réyné o kréol rényoné dins lu parlat) es un creòl a basa lexicala francesa parlat a la Reünion. Ven subretot dau francés (principalament daus dialècts dau nòrd-oèst coma lu normand e lu galò) mas a maitot subit l'influencia de las lingas d'autras etnias vengudas s'aisinar dins l'isla, coma lu malgash, l'indo-portugués e lo tamol.
L'usatge dau creòl es plan espandit entre los Reünionés qui l'utilisen chasque jorn, a la maijon (kaz) coma au trabalh (bitassion), mas l'usatge dau francés, la linga nationala, resta plan majoritaria a l'escrich. Los Reünionés poden parlar las doas lingas, son 'donc bilingues. Contrariament au creòl maurician, que semblava mai au francés mas qui se'n eslunha, lu creòl reünionés seg lu movament inverse degut a l'influencia permanenta de la cultura francesa sus los medias e dau francés sus la vita de tots los jorns. Lu creòl reünionés (ditz maitot creòl borbonés) es parlat totparier sus l'isla coma en Euròpa e en America dau Nòrd.
Venguda linga regionala oficiala dempuèi septembre 2014, lu creòl chamina dins las escolas primarias e es estudiat a l'universitat de La Reünion. Dispausa d'un ofici de la linga creòl : Lofis La Lang Kréol.