Cranc (crustacèu)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los crancs son de crustacèus de cinc parelhs de patas que la primièra es modificada per formar un parelh de pinças, una carapaça puslèu plata, e un abdomèn cort e larg plaçat jol torax. I a dos gropes principals: l'infraòrdre dels Brachyura o vertadièrs crancs e los Paguroidea, o crancs ermitas. Los crancs ermitas, o bernat ermita, vivon recatats dins de cauquilhas voidas, que i pòdon protegir son ròstre mòl.
Pels articles omonims, vejatz Cranc (omonimia). |
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Arthropoda |
Sosembr. | Crustacea |
Classa | Malacostraca |
Sosclassa | Eumalacostraca |
Superòrdre | Eucarida |
Òrdre | Decapoda |
Sosòrdre | Pleocyemata |
Mai de 7000 espècias son estadas descrichas, repartidas sus l'ensemble de la planeta. Los crancs colonizan una granda varietat de mitans: aqüatics evidentament mas tanben continentals, cèrtas especias realizant la quasi totalitat de lor cicle en defòra de l'aiga. Es sustot en zòna tropicala que se tròba indiferentament de crancs marins, de crancs d'aiga doça e de crancs terrèstres.
L'aparicion dels crancs remonta a l'èra segondària; lo pus ancian fossil de cranc conegut data del jurassic mejan, fa environ 170 milions d'annadas.