![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Ville_de_Clermont-Ferrand.jpg/640px-Ville_de_Clermont-Ferrand.jpg&w=640&q=50)
Clarmont-Ferrand
capitala d'Auvèrnha, chapluòc dau Puèi de Doma / From Wikipedia, the free encyclopedia
Clarmont-Ferrand[1][2][3] (prononciat localament [çɒʁˈmu fɒˈʁã], dins le lengatge literari Clarmont d'Auvèrnha,[4] escriut de còps Clarmont-Farrand;[5] en francés: Clermont-Ferrand) z-es la capitala istorica d'Auvèrnha e v-una de las dètz vialas mai grandas d’Occitània. Maitot z-es la prefectura dau departament dau Puèi de Doma.
![]() |
Vila d'Occitània | ![]() |
Clarmont-Ferrand Clermont-Ferrand | ||
---|---|---|
Descobridor o inventaire | ||
Data de descobèrta | ||
Contrari | ||
Color | ||
Simbòl de quantitat | ||
Simbòl d'unitat | ||
Proprietat de | ||
Fondador | ||
Compren | ||
Data de debuta | ||
Data de fin | ||
Precedit per | ||
Seguit per | ||
Coordenadas | ||
![]() | ||
La viala veguda dau Pargue de Montjoset, la Glèisa-Dome, l'estatua de Vercingetorix, la Charrèira daus Chauçatèirs, le tramvai de la ciutat. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 45° 46′ 38″ N, 3° 04′ 57″ E | |
Superfícia | 42,67 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
602 m 365 m 321 m | |
Geografia politica | ||
País | ![]() (capitala) | |
Parçan | Limanha | |
Estat | ![]() | |
Region 84 |
Auvèrnhe-Ròse-Aups | |
Departament 63 |
Puèi de Doma ![]() (prefectura) | |
Arrondiment 632 |
Arrondiment de Clarmont-Ferrand (capluòc) | |
Canton 6398 |
Chapluòc de 6 cantons | |
Intercom 246300701 |
Clarmont Comunautat | |
Cònsol | Olivier Bianchi (2020–2026) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
146 734 ab. ![]() 149 464 ab. | |
Densitat | 3 315,28 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Escais | los bancarrotèirs (Clarmont) | |
Gentilici | clarmontés -esa, clarmodaire -a, (montferrandaire -a) | |
Còde postal | 63000 | |
Còde INSEE | 63113 |
La viala es mencionada per los grècs coma la capitala de la tribú daus arvèrnes (Arverni) davant de se desvolopar a l'epòca galloromana embei le nom d'Augustonemetum au sègle i aC. En tot relevar de la província de l'Aquitània Promèira, fuguèt subjècte aus pilhatges repetits de part daus pòbles qu'envasiguèron Gàllia, sobretot los vandals, los alans, los visigòts e los francs. La viala actuala de Clarmont-Ferrand resulta de la fusion de las doas vialas de Clarmont e de Montferrand en 1633.
Embei una aira urbana a l'entorn de 500 000 abitants, qu'es la mai grand viala dau nòrd d'Occitània e una viala joina e estudianta embei 40 000 estudiants.