![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Cinnabar_on_Dolomite.jpg/640px-Cinnabar_on_Dolomite.jpg&w=640&q=50)
Cinabre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo cinabre (var. cinabri) es un minerau de color roge viu, roge brun ò gris. A una duretat de 2-2,5 e una densitat de 8,09. Es format de sulfur de mercuri (simbòl quimic : HgS) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa trapezoedrica. Pasmens, dins la natura, lei cristaus son fòrça rars e lo cinabre forma generalament de massas granularas. Son esclat es adamantin dins lei cristaus roges e metallic dins lei cristaus sorns.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Cinnabar_on_Dolomite.jpg/640px-Cinnabar_on_Dolomite.jpg)
Se troba generalament dins de venas d'origina idrotermala de temperatura bassa. En causa de sa volatilitat auta, necessita tanben la preséncia de jaç impermeables. De jaciments situats a l'entorn d'un gueisèr ò dins de placers existisson tanben mai son fòrça rars. Es associat ambé d'autrei mineraus coma la calcita, l'estilbina, lo realgar e de còps ambé d'autrei sulfurs. Lo cinabre es lo minerau principau de mercuri. Es tanben utilizat coma pigment e coma matèria premiera per fabricar de detonators d'explosius.