Chechenia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Chechenia (Чечня Čečnya en rus, Нохчийчоь Noxçiyçö en chechèn) qu'ei ua republica de la Federacion de Russia.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Chechenia Чечня/Нохчийчоь Noxçiyçö | |||
---|---|---|---|
Descobridor o inventaire | |||
Data de descobèrta | |||
Contrari | |||
Color | |||
Simbòl de quantitat | |||
Simbòl d'unitat | |||
Proprietat de | |||
Fondador | |||
Compren | |||
Data de debuta | |||
Data de fin | |||
Precedit per | |||
Seguit per | |||
Coordenadas | |||
| |||
Administracion | |||
Estatut politic | Republica | ||
Capitala | Groznyi | ||
Govèrn - president | Ramzan Kadirov | ||
Geografia | |||
Superfícia | 15 647 km² | ||
Demografia | |||
Populacion (2016) | 1 394 172 ab. | ||
Lengas | rus, chechèn | ||
Autres | |||
Fus orari | UTC 4 |
Tampar
Lo gentilici qu'ei chechèn -èna.
Las regions e païses tòcatocants que son Stavropol au nòrd-oèst, Daguestan au nòrd-èst e a l'èst, Ingoshia e Ossetia deu Nòrd a l'oèst; lo sud qu'ei bordat per Caucàs, termièra montanhosa dab Georgia.
Los chechèns e los ingoshes, originàriament animistas o crestians, qu'estón islamizats aus sègles XVIII e XIX peus missionaris naqšbandís de Daguestan e que practican uei lo dia l'islam conservator sofí.
La basa economica de Chechenia qu'ei l'espleita deu petròli, la silvicultura e l'agricultura. Lo país que possedeish tanben resèrvas de gas naturau.