Calendièr republican
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo calendièr republican, o calendièr revolucionari francés, foguèt creat pendent la Revolucion Francesa e s'utilizèt de 1793 a 1805.
L’invencion d'aqueste calendièr se faguèt progressivament. Tre l'endeman de la presa de la Bastilha (14 de julhet 1789), l'usatge èra aparegut d'apelar 1789 « l’an I de (l’Èra de) la Libertat » ; los meses e jorns èran demorats los meteisses, totun. En l’an IV de l’Èra de la Libertat, lo 22 de setembre de 1792, la Convencion Nacionala decretèt que « Totes los actes publics son d'ara enlà datats a partir de l'an I de la Republica ». Es lo 20 de setembre de 1793 que Charles-Gilbert Romme, raportaire del grop de trabalh nomenat pel Comitat d'Instruccion Publica, presenta davant la Convencion (lo Comitat el meteis aguèt drech a una presentacion sièis jorns de per abans) çò que vendrà lèu lo calendièr republican. Aprèp qualques ajustaments, entrèt en vigor a partir de l'endeman del decret de la Convencion Nacionala del 14 vendémiaire an II (5 d'octobre de 1793)[1].
La nomenclatura dels meses e dels jorns contunharà d’evoluar dins los meses que seguiràn. Lo decret foguèt refondut lo 4 frimaire an II (24 de novembre de 1793), que balhèt sa forma definitiva al calendièr. Aqueste darrièr decret aboliguèt l'« èra vulgara » pels usages civils e definiguèt lo 22 de setembre de 1792 coma lo primièr jorn de l'« Èra dels Franceses ». Per las annadas seguentas, lo primièr jorn de l'annada seriá lo de l'equinòcci verai a París (entre lo 22 e lo 24 de setembre segon lo calendièr gregorian). La primièra annada comença amb l'an I, doncas, i a pas d'an zèro.
Lo 22 fructidor an XIII (9 de setembre de 1805), Napoleon signèt lo senatus-consult qu'abroguèt lo calendièr republican e instaurèt lo retorn al calendièr gregorian a partir del 1r de genièr de 1806.
Lo calendièr republican foguèt çaquelà utilizat tornarmai pendent 15 jorns e unicament dins lo Jornal Oficial al moment de la Comuna de París en 1871 (An LXXIX), puèi per Mussolini en 1922. D'autra part, lo filosòf grèc Theóphilos Kaíris se n'inspirèt per son calendièr teosebista dins los ans 1830.
La Revolucion avent fach de França un estat laïc, aqueste calendièr aviá per tòca d'escafar de la memòria dels franceses lo calendièr gregorian estrechament ligat al cristianisme.
Duodi
22
Floréal
CCXXXII
|
Duodi, 22 Floréal an 232 |
Duodi, 22 Floréal an CCXXXII |