Batalha de França
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Batalha de França, foguèt pendent la Segonda Guèrra Mondiala, l'invasion alemanda dels Païses Basses, Belgica, Luxemborg e França. Començada lo 10 de mai de 1940, l'ofensiva s'acabèt lo 22 de junh per la desfacha de las tropas francesas.
Descobridor o inventaire | |
---|---|
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 10 de mai - 22 de junh de 1940 |
Luòc | Luxemborg, Païses Basses, Belgica,França. |
Eissida | |
Belligerants | |
França Reialme Unit Belgica Païses Basses Polonha Luxemborg |
Tresen Reich Itàlia |
La batalha consistèt en doas operacions principalas. D'en primièr, l'operacion Fall Gelb (caissa jauna), las unitats blindadas alemandas faguèron una traucada a travèrs las Ardenas per fin d'isolar e d'enrodar las fòrças aligadas qu'avián avançadas en Belgica. Quora las fòrças britanicas e francesas foguèron butadas cap a la mar per una operacion alemanda fòrça mobila e plan organizada, lo govèrn britanic decidiguèt d'evacuar lo còrs expedicionari britanic e qualques divisions francesas a Dunkerque per l'Operacion Dynamo.
La segonda part, l'operacion Fall Rot (caissa roja), foguèt executada a partir del 5 de junh. Al començament las fòrças francesas desplegadas opausèron una fòrta resisténcia, mas la superioritat aeriana alemanda submergiguèt pauc cha pauc las posicions de l'artilhariá francesa. Las tropas alemandas contornèron la Linha Maginot per dintrar prigondament dins lo territòri francés alara que començava la desbranda de las fòrças francesas. L'armada alemanda arrivèt dins una vila de París non defenduda lo 14 de junh e sos comandants encontrèron los oficials franceses. Entre eles lo marescal Philippe Pétain que, contrariament als voses de nombroses franceses, anoncièt voler signar un armistici.
Lo 22 de junh, un armistici foguèt signat entre França e Alemanha, que ne resultèt una division de França que foguèt ocupada al nòrd e a l'oèst per Alemanha, al sud èst per Itàlia per un pichona part, e una zona sud inocupada, la zona liura, foguèt daissada al govèrn novèlament format a Vichèi dirigit per lo Marescal Pétain. França demorarà jos l'ocupacion de las Poténcias de l'Ais entrò lo Desembarcament aligat en Normandia en 1944.