Batalha d'Andrinòple (378)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalha d'Andrinòple se debanèt lo 9 d'aost de 378. Opausèt una armada de l'Empèri Roman d'Orient comandada per l'emperaire Valens (364-378) ai fòrças dei Gòts dirigits per lo rèi Fritigern. Leis efectius dei dos camps son mau coneguts. Leis estimacions varian de 15 000 a 30 000 òmes per lei Romans e de 12 000 a 100 000 combatents per lei Gòts. Fòrça saunós, lo combat s'acabèt per una victòria majora dei tropas de Fritigern que destruguèron l'armada advèrsa e tuèron l'emperaire entraïnant l'afondrament d'una partida importanta dei defensas romanas dins lei Balcans.
La batalha d'Andrinòple marca tanben una etapa importanta dins l'istòria militara europèa en illustrant lo declin de l'infantariá pesuca antica. D'efiech, lei Gòts obtenguèron principalament la victòria gràcias a la superioritat de sa cavalariá que li permetèron d'enceuclar e d'anientar la màger part dau centre roman. Imitat per lei Romans, aquel modèl foguèt generalizat dins tot l'Empèri entraïnant la mesa en plaça progressiva de la feudalitat.