Albert Einstein
From Wikipedia, the free encyclopedia
'Albert Einstein (Ulm, Alemanha, 14 de març de 1879 – Princeton, Estats Units, 18 d'abril de 1955) foguèt lo fisician alemand mai important del sègle XX, famós per sa Teoria de la relativitat e son guerdon del Prèmi Nobel de Fisica en 1921. Realizèt una avançada enòrma dins lo domeni de la fisica en formular sa teoria de la relativitat generala. Sas contribucions foguèron pus importantas tanben, faguèt far de progrèsses significatius amb la teoria dels quanta e la mecanica estatistica. Sa formula mai coneguda es aquela emplegada dins la Teoria de la Relativitat: E=mc2). Li decerniguèron lo Prèmi Nobel de Fisica en 1921 per son explicacion de l'efièch fotoelectric de 1905 e "per sos servicis a la Fisica Teorica". Dins la cultura populara, lo nom dEinstein es vengut sinonim d'una intelligéncia e geni excepcionals.
Albert Einstein | |
---|---|
Albert Einstein en 1921 | |
Naissença | 14 de març de 1879 Ulm, Baden-Württemberg, Alemanha |
N. a | |
Decès | 18 d'abril de 1955 Princeton, Nòva Jersei, Estats Units |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | Alemanha |
Nacionalitat | |
Profession | fisician |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | Prèmi Nobel de fisica (1921) Medalha Copley (1925) Medalha Max-Planck (1929) |
Mestressas | |
Religion | |
Estudis | |
Títol | ({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}}) |
Dinastia | {{{dinastia}}} |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} |
Arma | {{{arma}}} |
Coronament | {{{coronament}}} |
Investitura | {{{investitura}}} |
Predecessor | {{{predecessor}}} |
Successor | {{{successor}}} |
Conflictes | {{{conflicte}}} |
Comandament | {{{comandament}}} |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | |
Autras foncions |
Demest sas nombrosas recèrcas cal citar: l'accion capillara, sa teoria especiala de la relativitat qu'espeliguèt d'un ensag de reconciliar las leis de la mecanica amb las leis del camp electromagnetic, sa teoria de la relativitat qu'espandiguèt lo principi de relativitat per tal d'inclure la gravitacion, la cosmologia relativista, l'opalescéncia critica, los problèmas classics de la mecanica estatistica e de problèmas ligats amb la teoria dels quanta, comprenent una explicacion del movement brownian; la probabilitat de transicion atomica, l'interpretacion probabilista de la teoria dels quanta, la teoria dels quanta d'un gas monoatomic, las proprietats termicas de la lutz amb una radiacion de densitat bassa que bastiguèt las fondamentas de la teoria fotonica de la lutz, la teoria de la radiacion, que compren l'emission estimulada; la construccion d'una teoria del camp unificat, e la geometrizacion de la fisica.