2001, una odissèa de l'espaci
filme de 1968 dirigit per Stanley Kubrick / From Wikipedia, the free encyclopedia
2001: una odissèa de l'espaci (títol original en anglés: 2001: A Space Odyssey) es un filme de sciéncia-ficcion de 1968, dirigit per Stanley Kubrick, escrich per el meteis e Arthur C. Clarke. Lo filme tracta de tèmas coma l'evolucion umana, l'intelligéncia artificiala, l'avenir e la vida extraterrèstra. Se cal destacar lo realisme scientific, l'usatge pel primièr còp de fòrças efèctes especials que faguèron data dins lo genre de la sciéncia-ficcion, una fotografia magnifica, surrealista e a vegadas ambigüas, l'usatge del son dins la tecnica narrativa e un usatge minim del dialòg. Es lo primèr, e un dels rares, filme que mòstra de biais menimós la vida dins l'espaci.
2001, una odissèa de l'espaci | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Títol original | '2001: A Space Odyssey' |
Realizacion | Stanley Kubrick |
Actors principals | Keir Dullea Gary Lockwood William Sylvester |
Scenari | Stanley Kubrick Arthur C. Clarke D'après l'òbra d'Arthur C. Clarke |
Societat de produccion | Metro-Goldwyn-Mayer Polaris |
Genre | sciéncia-ficcion |
Durada | 156 minutas (primièra) 139 minutas (definitiu) |
País d’origina | Reialme Unit Estats Units |
Lo filme a una benda sonora memorabla. Kubrick associa lo movement de rotacion dels satellits amb aquel dels dançaires de valsas utilitzant la música d'An der schönen blauen Donau (Lo bèl Danubi blau)de Johann Strauss II, e tanben lo celèbre poèma simfonic "Atal parlèt Zaratostra", de Richard Strauss, per tractar de l'evolucion de l'Òme teorizada en l'òbra omonima de Nietzsche.
Mas a la sortida del filme, la critica foguèt pas plan calorosa, e ara es un dels filmes reconegut d'entre los melhors de l'istòria, tant pel public coma per la critica. Foguèt nominat a quatre Oscars, e que recebèt lo prèmi pels efèctes visuals.
Lo scenari e lo roman omonim son basats subretot sus la novèla del quita Arthur C. Clarke La Sentinèla.