Hinduísmo
From Wikipedia, the free encyclopedia
L hinduísmo ye ua tradiçon religiosa[1] que se oureginou ne l subcuntinente andiano. L hinduísmo ye muita beç chamado de Sanātana Dharma (सनातन धर्म) por sous praticantes, ua frase an sánscrito que senefica "la eiterna dharma (lei)"[2]
Nun sentido más abrangente, l hinduísmo abrange l bramanismo, la crença na "Alma Ounibersal", Bráman; nun sentido más specífico, la palabra refire-se al mundo cultural i religioso, ourdenado por castas, de la Índia pós-budista.[3] Antre las sues raízes stá la religion bédica de la Eidade de l Fierro na Índia.
L hinduísmo ye citado frequentemente cumo la "más antiga tradiçon religiosa" dentre ls percipales grupos religiosos de l mundo,[4][5] ó cumo la "más antiga de las percipales tradiçones eisistentes".[6][7][8] Ye formado por defrentes tradiçones i cumpuosto por dibersos tipos, i nun ten un fundador.[9] Estes tipos, sub-tradiçones i chamamientos, quando somadas, fázen de l hinduísmo la terceira maior religion, apuis de l crestianismo i de l eislamismo, cun cerca de un bilhon de fiéles, de ls quales cerca de 905 milhones bíben na Índia i ne l Nepal.[10] Outros países cun populaçones seneficatibas de hinduístas son Bangladesh, Sri Lanka, Paquistan, Malásia, Singapura, ilhas Maurício, Fiji, Suriname, Guiana, Trinidad i Tobago, Reino Ounido, Canadá i Stados Ounidos.
L basto cuorpo de scrituras de l hinduísmo debide-se an shruti ("rebelado") i smriti ("lembrado"). Estas scrituras çcúten la teologie, filosofie i la mitologie hinduísta, i dan anformaçones subre la prática de l dharma (bida religiosa). Antre estes testos ls Bedas i ls Upanixades ténen la primazie na outoridade, amportáncia i antiguidade. Outras scrituras amportantes son ls Tantras, ls Ágamas, setários, i ls Puranas (AFA: [Purāṇlas]), para alhá de l épicos Maabárata (AFA: [Mahābhārata]) i Ramáiana (AFA: [Rānāyaṇla]). L Bagabadguitá (AFA: [Bhagabad Gītā]), un tratado de l Maabárata, narrado pul dius Críxena (Krishna), questuma ser definido cumo un sumário de ls ansinamientos sprituales de ls Bedas.[11]
Ls hindus acradítan nun sprito supremo cósmico, que ye adorado de muitas formas, repersentado por debindades andebiduales. L hinduísmo ye centrado subre ua bariadade de práticas que son bistos cumo meios de ajudar l andebíduo a spurmentar la debindade que stá an todas las partes, i rializar la berdadeira natureza de sou Ser.
La teologie hinduísta fundamenta-se ne l culto als abatares' ' (manifestaçones corporales) de la debindade suprema, Bráman. Particular çtaque ye dado a la Trimurti - ua trindade custituída por Brama (Brahma), Xiba (Shiba) i Bixnu (Bishnu). Tradecionalmente l culto direto als nembros de la Trimurti ye relatibamente raro - an beç desso, questúman-se cultuar abatares más specíficos i más próssimos de la rialidade cultural i psicológica de ls praticantes, cumo por eisemplo Críxena (Krishna), abatar de Bixnu i personaige central de l Bagabadguitá.
{{portal|Portal=Portal Religion} }