From Wikipedia, the free encyclopedia
El terremot de Soncin (prononça locala /sun'si/, in cremasc /sun'tʃi/) l'è sucedid el 12 de maj 1802, cont una forza tra i 8 e i 9 grads de la scala Mercalli[1].
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
La prima scossa la g'è stada el 11 de maj a le ses de sira, cont un sbassament del livell de l'aqua dei poz, e s'è sentid in jir un odor de zolfer[2].
La scossa plussee forta la g'è stada el 12 de maj a le nœv e meza (9:30) de la matina[3] e el so epicenter l'era long el percors de l'Oi vixin a la citaa de Soncin e la terra la s'è sentida tremar ind una vintina de pais tœt intorna.
A Iors Nœv g'è stads i dagn plussee grands[3] e a 400 cà e palaz de la citadina g'è borlad jo dei toc de mur e de teits. El terremot el g’ha fait del dan a le ciexe de San Menec, de San Francesc, de la Madona, e anca a l'Ospedal dei Pover a al convent de Santa Ciara.
A Soncin[3] s'è rovinada la ciexa paroqial, qella de San Jacom, la ciexa de Santa Maria de le Grazie, indov g'è borlad jo un arcada, la ciexa de San Bernard, cont dei dagn al campanil. A Soncin g'è stads anca duu morts[3] (o duu ferids grav[4]). Sœbet dopo el terremot i g’ha trait su de le baraqe de legn per ospitar la popolazion qe dopo qella grand rovina la g'ha tacad a pregar e a far penitenza.[3]. G'è stads dei dagn anca ind la frazion de Gallignan e ind el cumun de Ticeng.
A Romaneng g'è borlad jo la ciexa paroqial de San Joann Batista e San Biaj. I Romanenges i l'ha fada anc'mò su, tœta de nœv, de banda a indov g'era qella vegia[5].
Anca Crema la g'ha havid i so dagn, g'è vegnid fœra de le crepe in sul mur del Dom, su l’Arc del Torazz, e su la ciexa de San Bernardin; g'è borlad jo un toc de campanil del Santuare de Santa Maria de le Grazie, e g'è vegnids jo i teits de le capelle de la Basilega de Santa Maria de la Crox[2].
S'è formad un solc ind el terren vixin a Credera e Rubian indov g'è vegnid fœra tanta aqua.
La scossa la s'è sentida ben anca a Lod, Cremona e Bressa. G’è stade de i oltre scosse infina al 24 de jœgn del stess ann.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.