From Wikipedia, the free encyclopedia
La storia de la lengua lombarda l'è la descrizzion diatopega di trasformazzion che el gh'ha havud el lombard cont el passà del temp.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Per savenn pussee, varda l'articol Latin volgar. |
In tra i carateristeghe fondamentai comun pu o manch a tut el lombard, a ghe troeuvom:
In de la banda ocidental, inoltra, gh'è de tegnì cunt de olter tri fenomen:
Per savenn pussee, varda l'articol Lengua gallica. |
Del celtegh a riven vari paroll, che per la pupart di voeult hinn passaa del latin. Inoltra, a gh'è on bell poo de toponem lombard che conserven ona radis celtega:
Del lombard antigh (cioè quell del Medioev) a gh'emm ona quai informazzion, soratut per via de la leteradura didascalega che la s'era desviluppada in di secoi XIII-XIV. Quei lavor lì eren scrivud in d'ona koinè che la toveva su on bell poo de influenze ocitane, francese, toscane e, in sgeneral, la messedava tanti element lenguistegh de tuta la zona del Nord Italia. A bon cunt, poeudom tirà foeura on quai element tipegh di parlà de la Lombardia.
In del "milanes" del Bonvesin de la Riva, per esempi, a vedom:
In tra la fin del 1700 e la prima metà del 1800 el descompariss el passad lontan: anca 'sta voeulta, l'evoluzzion la gh'è prima in pianura e poeu anca su in montagna. In del milanes, i ultem atestazzion inn in di poesie del Porta del 1792, e se cred che sgiamò in quell cas el fudess apena on omagg ai autor prima de lu.
Per quell che vedom, el passad lontan el se sentiva ancamò a Com, in del 1806:
«Colùu al ma metè in man ol palpèe [...]; la noeura la se strasciè via ol papìn in fal del côl; e mì restè senza parola...» | |
(Giulio Cesare Gattoni, A ol Franzesch Olivèe, 1806) |
In Val Bregaja l'è astestad el passad lontan almanch fina al 1850 circa:
«Ä cur ch'el vet tüt fat andä, al nit na gran famina, ä 'l šcomanzàt ä sentì la misèria.» | |
(Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 42) |
Anca in de la Bassa pianura (a Cremona e a Lod) però a gh'è di atestazzion del passad lontan fina a la segonda metà del XIX secol:
«[dialett cremones:] E dopo che 'l s'avè mangiàt töt, vegnè na gran carestìa in quel paés là, e lü 'l cuminzè a 'vìghen de bisögn.» | |
(ibidem, pag. 55) |
«[dialett lodesan:] E 'l pü gióvin el ghé disè al pàder [...] e se n'andè in on paés ben lontàn.» | |
(ibidem, pag. 37) |
«[dialett de Ormeneda]: El Re [...] scominçè dall'ingiuria ch'i gh'iva fatt a 'sta sieura.» | |
(Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 194) |
El 1800 el ved anca a descomparì la forma interogativa in del milanes: atestada anmò in del Porta, a la fin del secol la gh'è pu.
Per savenn pussee, varda l'articol Italianism. |
Per savenn pussee, varda l'articol Koinè ticinesa. |
El dialet de tipo alpin de la Val Ciavena l'è 'dree a lassàgh semper pussee de post al modell "citadin": a Ciavena l'è ormai consolidad sgiamò a partì almanch del 1930 circa (tucc i poeta ciavenasch hann scrivud in quella variant), in di paes d'intorna l'è quell pussee doperad in tra i generazzion pussee "gioven".
On segn del passagg de 'na variant a l'oltra el troeuvom in del cambi de la partesella de la negazzion verbal: in del vegg dialet se dis brì (inscì carateristega che ghe dava anca el nom al dialet), in quell pussee noeuv, inscambi, se dis mìa/minga.
El dialett de la cità de Lod (ma minga quei de la provincia, soratut in de la Bassa), che ancamò in del 1850 el conservava i so trat pussee "pur", l'è andad incontra a on process de milanesizazzion bell fort, in de la parnonzia e in del lessegh. Chì de sota on confront in tra el dialet de 1700 e quell del 2000. Per l'ortografia original, remandom a La sposa Francesca del De Lemene (1709) e al Dizionario del dialetto lodigiano del Bruno Pezzini (1998; 2000).
Lodesan del 1700 | Lodesan del 2000 | Milanes |
---|---|---|
aroo | avaroo | avaroo |
avrì | dervì | dervì |
bugna | bisugna | besogna |
dighi | disi | disi |
fos | forsi | forsi |
gambirola [gambi'rula] | gambiroeula | gambiroeula |
hamm, samm, stamm | hemm, femm, stemm | hemm, femm, stemm |
iess | (v)ess | vess |
nomà | doma | domà |
nov [nuf] | noeuv | noeuv |
olter ['ɔlter] | alter | alter |
pajer | para | para |
pez | pegg | pegg |
possè | pudè | podè |
quande | quand | quand |
vira | vera | vera |
voj [vui̯] | voeuri | voeuri |
vonn [vun] | voeuron | voeuren |
zugà | giugà | giugà |
Ona quai oltra diferenza la se sent anmò adess in tra el dialett de la cità e quei de la provincia:
L'influenza milanesa la se sent fort in de la cità de Novara, e la diferenza (soratut de prononzia di vocai toneghe) la se nota subet in del passà de Novara ai paes d'intorna, anca senza vardà i dialet de la banda sud-oriental de la Provincia (Gajaa, Camra, Rementin, Trecaa), che inn i pussee particolar.
Lombard | Noares arios | Noares de città | Milanes |
---|---|---|---|
cantà | [kan'tɛ] | [kan'ta] | [kan'ta] |
tant | [tønt], [tənt] | [tant] | [tã:t] |
Anca se storicament s'è did (cf. Biondelli, 1853) che 'l paves l'era ona variant de l'emilian, cont el passà di agn i studi hann ciapad semper pussee coscenza de la fisionomia sostanzialment lombarda de quell dialet chì. E, in particolar, se pò vedé el process bell fort de milanesizazzion de la parlada del center de Pavia, anca respet a quella di borgh intorna.
Lombard | Paves arios | Paves de cità | Milanes |
---|---|---|---|
alet | [ɑ'lɑt] | [ɑ'lɛt] | [a'lɛt] |
albicocola | [ɑlbi'kɔklɑ] | [ɑlbi'kɔkulɑ] | [albi'kɔkula] |
anedrotin | [ɑndru'tei̯] | [ɑndru'tiŋ] | [anedru'tĩː] |
assella | [ɑ'sɑlɑ] | [ɑ'sɛlɑ] | [a'sɛla] |
batezà | [bɑ'dza] | [bɑte'za] | [bate'za] |
biscot | [bɑs'kɔt] | [bis'kɔt] | [bis'kɔt] |
cred | [krɑd] | [krɛd] | [kreːt] |
cress | [krɑs] | [krɛs] | [krɛs] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.