From Wikipedia, the free encyclopedia
La Polònia o Republega de Polònia (in polacch: Polska o Rzeczpospolita Polska) l'è ona republega che la se troeuva in de l'Europa centrala.
Polonia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Daits aministrativ | |||||||
Nom intreg | Republega Polaca | ||||||
Nom ofiçal | Rzeczpospolita Polska | ||||||
Lengue ofiçai | Polacch | ||||||
Capitala | Varsavia | ||||||
Politega | |||||||
Forma de govern | Republega parlamentara | ||||||
President de la Republega | Andrzej Duda [1] | ||||||
Capo de Govern | Donald Tusk | ||||||
Superfix | |||||||
Totala | 312,68 km² (70º) | ||||||
% di aque | 2,6% | ||||||
Popolazion | |||||||
Totala | 38,483,957 ab.(2014) (34º) | ||||||
Densitaa | 123 ab./km² (63º) | ||||||
Nom di abitants | polach | ||||||
Jeografia | |||||||
Continent | Europa | ||||||
Confin | Cechia, Germania, Ucraina, Slovachia, Bielurüssia, Lituania e Russia | ||||||
Fus orari | UTC+1 | ||||||
Economia | |||||||
Valuda | Złoty | ||||||
PIL (nominal) | 679 441,9 milion de USD (2021) | ||||||
Varie | |||||||
Codex ISO 3166 | PL, POL, 616 | ||||||
TLD | .pl | ||||||
Prefiss tel. | 48 | ||||||
Sigla autom. | PL | ||||||
Inn nazional | Mazurek Dąbrowskiego | ||||||
Festa nazionala | 11 de november | ||||||
Evoluzion storega | |||||||
Proclamazion | 11 november 1918 | ||||||
Stat de prima | Rep. Popol. de Polonia | ||||||
La capital de la Republega Polonesa l'è Varsavia (Warszawa) del 1596. La popolazion l'è de circa 38.484.000[2] de person.
A l'è tacada a la Slovachia, a la Republega Ceca, a l'Ucraina, a la Germania, a la Russia Bianca, la Lituania e a la Federazion Russa (exclave de Kaliningrad).
Del magg del 2004 a l'è on member de l'Union Europea e dal 15 de febrar 1991 del Grupp de Visegrád.
In la Polònia viveven da temp popolazion slav, ma se unissen domà lung el secol quell de 10. [3] El cap di tribu l'era el Mieszko I. [4]
In quej agn la se spantega la religion cristiana, e i fan di persecuzion contra i pagan. [4]
Proppi in de l'ann 1000 la Gesa Polaca la fa su la sò prima provincia. [5]
A metà del secol quell de 13, la Polònia la diventa on vassal de ona importanta fameja litoana, quella di Jagellon. Questa fameja la fa su on potent regn, e per la Polònia l'è on period de grand splindor. [3] [4]
Semper in quej agn, i Cavajee Teutonegh recognossen la Polònia. I du paes eren staa in guerra per tant agn. [4]
Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Polònia la cad in man di potenz forest, el sò apparat social el vegn dominaa da la nobiltà, e hinn perduu tant terr. [3]
Tra l'alter, la monarchia la vegn a elezzion, e i nobil paghen minga i tass. [4]
In del secol quell de 18, la Polònia la scompariss di cart e i sò terr vegnen part di Austria, Prussia e Russia. [3]
In del ann 1815 el Congress de Viena desìd de fa ona Polònia sota 'l controll del Imper de la Russia. [3]
A la fìn de la prima guera mondiala la Polònia la rinass 'me Stat indipendent sota la guida del General Jozef Pilsudzki, che 'l tira in pè on regim dittatorial. [3]
In di fatt, in Polònia, già dal ann 1830, i gh'eren di mot rivoluzionari.
Per savenn pussee, varda l'articol Invasion todesca de la Polonia. |
El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Polònia. [6] L'è l'inizi de la seconda guerra mondial. La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Polònia. [7]
In cinch dì i soldat polach i eren giàmo ritiraa in su la Vistola. [7]
El sedes de setember Varsavia l'era giamò circonsada dai todesc. [7]
El dì dessett, l'Armada Rossa entra in Polònia. L'intervent l'era giamò deciduu cont el Hitler. El govern polach da ordìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh. [7]
Dop quaj temp el govern 'l capìss che la guera l'è perduda e mett me priorità de mandà foeura da paes pussee soldat posibil per fai combàtt cont i aleaa. [7]
El 25 settember i todesch fan el atacch final a Varsavia, e in du dì i polach se renden.[7]
El prim de utuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima el Molotov e el Ribbentrop cambien i territori assegnaa. [7]
A la fin de la guera la Polònia hà perduu 6 milion de person, 2,5 i eren giudee. [8]
El comunism l'era present in Polònia prima de la fin de la guera. E han fa anca on massacher. [8]
Per savenn pussee, varda l'articol Massacher de Katyń. |
Despoeu la guera, la Pulònia va sota l'influenza dela Uniona Sovietiga del Stalin. [8]
La Conferenza di Jalta la approeuva on progett che 'l partiss l'Europa in di zon di influenza, la Polonia la va sotta l'URSS. [8]
I politegh del Hitler e i migrazion hann garantii a la Polònia on paès quasi intregament cattolegh e i gh'eren minga minoranz etnegh. [8]
On governo controlàa dai sovietegh el fa stampà on "Manifest" che el rispetta i idee sovietegh, minga quei di polacch. [8]
Per esempi, a l'éra scancelada la proprietà privada, eren collettivizzaa i industri e i spazzi. [8]
Lung i agn 1950 el Occident se rend cunt che el governo comunista l'era ona dittadura, vist anca che i sovietegh, inveci de collaborà cont i polacch, voeur la pussee total obidienza e la riva foeura ona ribellion e 'l KGB el mett in pee 'na campàgna de repression. [8]
In del ann 1947 el Partii Comunista el vinc i consultazzion, anca se i eren minga tropp liber. [8]
Sota la guida del Stalin, la Polònia istituìss ona nazion stalinista. [8]
I polacch, per la pupart cattolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh. In l'ann 1950 el governo el confisca tucc i ben de la Gesa, ma minga i Gess e i cimiteri.
Cun la costituzion del 1952 la nass offizialment la Polska Rzeczpospolita Ludowa, in lombard Republega Popolara Polacca.
Legalment, el sovran a l'era el Popol, ma in pratega governava domà el Partii, minga democraticament. [8]
Quand el nass el Patt de Varsavia , l'armada polacca l'era el segund puusee fort de la lianza. [8]
Quand che el moeur el Stalin la scomincia la destalinizzazion, che la voeur eliminà i trasc del Stalin.
In del midemm annn el president polacch, el Bolesław Bierut, el moeur in Russia.
El popol fa di manifestaziun contra el governo, e moeuren 53 personn in du dì. [8]
L'è elegiuu 'me noeuv president el Gomulka. El noeuv president l'era contra el Stalin, che l'avea faa menà via. [9]
I sò riform voreven tirà in pè on "Socialism nazional". I van minga tropp ben e, in l'ann 1970, dop di rivolt a Danzica, el se dimett [9]
In del ann 1980 el governo, vist di rivolt, mett il diritt de scioperà. [3]
El Sindacaa di operari del Port di Danzica, el Solidarność, el nass in l'ann 1980 dopo di protest, e a l'è mituu foeura legg del Regimm. [10]
El general Jaruzelski, el cap di comunista, el fa menà via el Lech Wałęsa, che l'era a cap del sindacaa. El regim mett anca la legg marzial [11]
Ma, cont el jut de la Gesa catolega, el siguta a operà clandestinament. [10]
In l'ann 1988 el Rakowski a l'è nominàa noeuv premier. El sò governo el fà di riform che aumenten i libertà, e scancelen tanc idej del comunism.
La scomincia la transizion in tra 'l comunism e 'l capitalism democrategh. [12]
El Popol l'era minga tropp interesaa, ma el Sindacaa e el partii voeuren fa ona "tavola rotonda" per vedè el futur del paès. [12]
Anca se i pussee radicai di tucc e du i grupp voreven minga incontràss, el se fa e hinn organizaa di consultazion liber. Quej consultazion hinn vinciuu palesement dal Sindacaa. [12]
Per savenn pussee, varda i articoi Dottrina Sinatra e Fin del comunism in URSS. |
Anca se el podè di comunista l'era minga finii, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la noeuva idea del Gorbaciov, che la consentiva ai paes amis del URSS de abolì liberament el comunism.
El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.
El president comunista fa minga problemi al govern, e quand el Walesa voeur consultazion presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa problemi. [12]
I consultaziun venien vinciuu dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Polònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd on fracch de vot. [10]
Incoeu l'economia polaca l'è assee granda, e i sò cittadin viven ben, soratutt per vess staa in on paes comunista. [13]
Dal 2004 la Polònia l'è in de la NATO, e dal 2004 del Union Europea. [14]
In Pulònia, prima de entrà in ona cà, boeugna cavàss i scarp. Quasi semper el padron el gh'hà di sciavatt per i ospiti. [15]
La Polònia l'è on paes molt catolegh, e i fest me el Natal e la Pasqua hinn important. [16]
Per savenn pussee, varda l'articol Mazurek Dabrowskiego. |
El inn de la Polònia l'è ona canzon scrita in Itàlia in onor de on general per chiedegh de tornà a ca, in de la Polònia dividuda.
Quest inn el cita l'Itàlia e quel talean cita la Polònia, l'è on cas unic al mund. [17]
Per savenn pussee, varda l'articol Bandera de la Polonia. |
La bandera de la Polònia l'è assee semplice, dò striss uguai, vuna rossa l'altra bianca. [18]
La nass a fin ann 1700 e lung el regim di Zar l'era illegal. [18]
Lung el comunism, per drovà la bandera i vureven i permess, e l'era quasi semper drovada 'me segn de protesta. [18]
La moneda ofiziala a l'è el zloty.
Da quand l'è finìi el comunism, el PIL e i condizion de vita di cittadin hinn aumentàa de brut. [13]
La Polònia (nòmm offizial: Rzeczpospolita Polska) a l'è ona republega.
El president a l'è el Andrzej Duda (del 2015).[1]
El Prim Minister a l'è la Donald Tusk (del 2023).
El parlament el se ciama Zgromadzenie Narodowe, in lombard Assemblea nazional. L'è dividuu in del Senat e in de la Camera dei deputat (Sejm). I president dei du rami de la Zgromadzenie Narodowe se ciàmen maresciài. Lung el comunism gh'era domà el Sejm.
El president de la Republega polacca l'è elegiuu direttament di cittadin ogni 5 agn.
El sò supplent l'è el Maresciall del Sejm.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.